Blog

La crisis de la COVID-19 nos ha sacudido de arriba abajo. Los gobiernos, a todos los niveles, están desplegando medidas sanitarias, sociales y económicas sin precedentes para frenar al máximo los efectos de la pandemia con el objetivo prioritario de proteger la salud y el bienestar de las personas. Un esfuerzo colectivo que es responsabilidad de todos y que requiere de la solidaridad y el trabajo coordinado y cooperativo del conjunto de la sociedad y de todos los agentes públicos y privados. Con la colaboración de todos y todas, estas medidas deben hacer posible ahora una reactivación social y económica sólida y solidaria, que no deje a nadie atrás.

La crisi del coronavirus ha colpit de manera ben profunda Catalunya, amb dades esfereïdores. Una crisi que ha posat al descobert les mancances del nostre sistema, ben visibles en la primera línia d’intervenció: l’àmbit de la salut i de l’atenció a les persones més fràgils, sobretot la gent gran. Però també una crisi que ens obliga a posar les llums llargues per tal d’implantar mesures socials i econòmiques per blindar els serveis públics, assegurar que no augmentin les desigualtats i salvar llocs de treball i empreses.

La crisi sanitària per la Covid-19 ha impactat a Catalunya amb força. Una crisi sense precedents que ha posat al descobert les mancances del nostre sistema sanitari i de protecció social. Temps hi haurà per valorar errors i mancances i per millorar un sistema i reconèixer uns profes­sionals que no han rebut ni prou atenció ni prou recursos durant massa temps.

Estem vivint dies molt difícils. De sobte ens ha tocat acostumar-nos a viure una situació fins ara desconeguda. Són dies que ho canvien tot. Dies d’angoixa, d’impotència i de molta feina per poder aturar la propagació d’un virus letal. La COVID-19 ens ha posat contra les cordes, però també davant del mirall, i ha fet aflorar les mancances del nostre sistema, i també els seus punts forts.

1. De les eleccions del 10 de novembre de 2019 se’n van derivar dos mandats molt clars: la constitució d’un govern progressista a partir de la investidura com a president del govern d’Espanya de Pedro Sánchez, i la necessitat d’obrir una dinàmica de diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles per intentar trobar una solució acordada a la qüestió catalana.

El PSC afronta los próximos años con la ilusión de los nuevos inicios y la mochila bien cargada de experiencia y solvencia acreditadas. Desde la humildad y la prudencia, pero también desde la firme convicción de que disponemos de la capacidad y de las fuerzas suficientes, queremos que el PSC se convierta en el primer referente de la izquierda, el referente de la izquierda federalista, el partido vertebrador de todo el espacio catalanista y progresista no independentista. Somos la esperanza de la estabilidad, de que se reconduzca la situación en esta Catalunya rota.

El PSC ha recuperado un papel central en la política catalana y española: somos el segundo partido catalán y estamos en disposición de ser el primer partido de Catalunya. El PSC, que algunos dieron por amortizado, está muy vivo. Sin cambiar de siglas ni de logos, sin refundaciones, sin variar su proyecto político de izquierda reformista, ­catalanista y federalista. Hemos superado la etapa más convulsa de nuestra reciente historia política, sobreviviendo a la polarización impulsada por el independentismo y la reacción neocentralista.

'Sí, comprèn-la i fes-la teva també, 

des de les oliveres,

L’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:

«Diverses són les parles i diversos els homes,

I convindran molts noms a un sol amor»'

Salvador Espriu

Amb molt de gust responc a l’amable invitació de Joan Tardà a comentar la proposta socialista de flexibilitzar la immersió lingüística, lluny del brogit i la simplificació de Twitter, que tant en Joan com jo coneixem bé.

Les normes de convocatòria del nostre 14è Congrés demanen als candidats i les candidates a la primera secretaria del partit que manifestin la seva proposta de línies polítiques i organitzatives, així com els seus plantejaments sobre l’estructura de la Comissió Executiva i, si s’escau, propostes de modificació dels Estatuts. Aquest és el sentit d’aquest document.