L’hora de les solucions

Sis anys permeten fer un balanç i valorar la progressiva millora que s’ha produït d’ençà que Pedro Sánchez fou investit president del govern d’Espanya, el juny de 2018. Ens referim especialment als indults, que van ser ferotgement combatuts per la dreta i l’extrema dreta, però que han contribuït substancialment a la millora de la convivència a Catalunya i a la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i espanyoles.

El pas del temps també dona perspectiva per valorar l’actuació dels diferents actors polítics en els últims anys. El PSC va advertir des del primer moment sobre el greu risc de situar les institucions catalanes fora de la legalitat, i des d’aleshores ha intentat constantment, des del respecte de la legalitat i de les decisions judicials, que el conflicte polític trobés una resposta des de la política.

Aquesta acció del PSC ha estat guiada pels principis fundacionals del nostre partit, que sempre ha defensat la unitat civil, el respecte a les institucions i la convivència. Estem convençuts que és per aquesta raó que els electors i electores del PSC han contribuït sempre, de manera a vegades decisiva, a l’acció del PSOE al govern de l’Estat, i que ara donen un suport majoritari a la política de retrobament desenvolupada per Pedro Sánchez.

Per contra, les dretes espanyoles i els partits processistes han exacerbat la divisió entre els catalans i l’escletxa oberta entre Catalunya i la resta d’Espanya. Davant d’ells, el PSC ha mantingut sempre una acció orientada a evitar la ruptura, primer, i a superar-la després.

Ara, malgrat la tensió generada per l’acord de legislatura i la nova investidura de Pedro Sánchez, estem en condicions de donar un nou impuls a aquesta política constructiva. Es tracta de tancar una etapa marcada per les conseqüències judicials del procés independentista i de donar un nou impuls al diàleg polític per trobar solucions al reconeixement de Catalunya i a la millora del nostre autogovern. En aquest sentit, l’amnistia és un bon camí pel retrobament entre els catalans i pel millor encaix de Catalunya en el marc d’Espanya i de la Unió Europea.

Els dos partits de la dreta espanyola no presenten cap alternativa d’unió i llibertat per fer front a un conflicte que ells mateixos han contribuït a crear i alimentar. Només responen amb la imposició i l’autoritarisme. Més encara: reaccionen amb desmesura, amb manifestacions i atacs a les seus socialistes, mirant d’exasperar un conflicte que no hauria d’haver sortit mai de l’àmbit polític i institucional, i que ells tracten de traslladar a la crispació del carrer i als tribunals, amb polítiques amenaçadores, impròpies d’una democràcia.

Creiem que la principal lliçó que es pot extreure d’aquests darrers anys és que els partits processistes i els partits espanyols de dreta, per antagonistes que es presentin, no sols no tenen solucions per tal de superar els problemes entre Catalunya i Espanya, sinó que els interessa mantenir-los, perquè creuen que els hi donen vots i poder. Tenen la responsabilitat, a una banda i l’altra, d’haver estat incapaços de seure i parlar, d’acordar i negociar quan tocava, d’aconseguir avançar sense trencar i dividir la societat.

Ara, amb l’acord de legislatura que s’acaba de signar, s’obre una oportunitat inèdita per reforçar la convivència allà on hi havia enfrontament, assegurar la unitat civil allà on hi havia divisió i tancar una llarga dècada d’oportunitats perdudes i de problemes.

És exactament per aquesta raó que aquells que viuen dels problemes miren de boicotejar l’acord i intenten exasperar els enfrontaments identitaris, recorrent si cal a la violència, no solament verbal; una política irresponsable que duta al límit podria posar en situació de risc la convivència democràtica i l’estabilitat institucional.

La democràcia espanyola no pot cedir a la polarització extrema que està buscant un Partit Popular, pressionat i estalonat per Vox, i temptat pel trumpisme. Voldríem veure un partit de la dreta espanyola capaç d’afrontar els reptes de la convivència democràtica i de la pluralitat d’identitats que conviuen a Espanya. Voldríem, així mateix, que els independentistes fessin balanç de la seqüència d’aquests últims anys, amb el seu seguit de problemes i frustracions, abandonessin els discursos divisius, i posessin per davant l’objectiu d’una Catalunya de tots, referent positiu a Espanya i a Europa.

Com a exprimers secretaris del PSC, avui el primer partit de Catalunya, demanem un suport majoritari al paper que avui juga la nostra formació política, en una hora que és a la vegada d’esperança i preocupació; una hora que no serà fàcil, però que pot ser la de les solucions de fons.