Intervenció en el tercer debat en el ple del Parlament sobre la gestió de la pandèmia

Un cop més, començo per recordar les víctimes de la Covid-19, a les seves famílies, als seus amics, i per reconèixer l’esforç, els esforços de tots els professionals que encara estan lluitant en primera línia contra aquesta malaltia. Encara som lluny de poder donar per acabada la segona onada de la pandèmia i tenim el cap posat en una possible tercera onada. Esperem que no, desitgem que no.

El cert és que les dades de propagació del virus han anat millorant aquests darrers dies, amb algun ensurt, i per tant sembla que anem per bon camí. Així doncs, mantinguem tots i totes tota la precaució i tota la responsabilitat. Iniciem doncs aquest mes de desembre amb un optimisme prudent, però també amb temors i amb preocupació. Potser és un símptoma dels moments que vivim, plens de dubtes i incerteses. Un temps en què els governs els ha tocat fer front a un dels reptes més importants que ha viscut el món en les darreres dècades. I, en l’esforç per vèncer la pandèmia, el Govern segueix comptant i comptarà sempre amb el nostre suport.

Deia que iniciem aquest mes de desembre amb optimisme prudent, amb temors i amb preocupació.

Optimisme des de la prudència. Les dades epidemiològiques milloren, tot i que molt lentament i amb algun ensurt. Això és cert tant en l’índex de contagis com de persones a les UCI. Baixa la pressió hospitalària i, per tant, són dades molt esperançadores que ens animen a seguir en el camí de la responsabilitat i de la prudència. Aquesta segona onada ens ha agafat ja cansats, esgotats, i particularment els professionals sanitaris que porten mesos lluitant en primera línia contra aquesta pandèmia. La ciutadania ha fet també un enorme esforç. Cal doncs que mantinguem la màxima responsabilitat perquè el risc d’un rebrot continua sent–hi.

Optimisme prudent també perquè tenim a tocar l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, uns pressupostos progressistes que suposen una oportunitat perquè arribin a Catalunya més de 24.000 milions d’euros per iniciar la reconstrucció social i la reactivació econòmica del país. Més de 2.300 milions en inversions i transferències per a Catalunya. Uns bons pressupostos que no podem deixar escapar perquè ens ofereixen l’oportunitat de mirar el futur amb més seguretat, amb més esperança i també amb més ambició. Conscients que estem en un moment molt complicat, aquest nou punt de partida ens pot permetre avançar cap a una societat més cohesionada i justa, i volem fer-ho en paral·lel amb la recuperació del creixement econòmic.

Parlava d’optimisme prudent perquè també el mes de gener tindrem previsiblement les primeres vacunes a tot Espanya. Hi ha un acord del Consell Interterritorial de Salut per determinar prioritats i mecanismes de vacunació. A Catalunya, la consellera Vergés va anunciar divendres la previsió de 900.000 dosis de vacuna a partir del primer trimestre de l’any vinent.

Però els deia que iniciem també aquest mes de desembre amb temors, el temor a una tercera onada. Perquè és veritat que hem iniciat la desescalada, però amb xifres més similars a les de finals de setembre que no pas a les del mes de juny, i al setembre deien vostès que estàvem en una –deien– «estabilitat crítica». Doncs bé, en aquest marc afrontarem les festes de Nadal i, per tant, màxima prudència de la ciutadania. I tant. Però també màxima preparació per part del Govern per tenir tots els mecanismes de control a punt, per garantir que una possible tercera onada no ens torni a agafar a contrapeu. Ens preocupa llegir aquests dies que els mateixos rastrejadors diguin que la gestió del sistema de rastreig per part de Ferrovial i, cito literalment, «és d’una ineficiència brutal». Per tant, la contenció del virus haurà de passar per reforçar i mantenir en condicions òptimes el sistema de vigilància i rastreig.

Temor també a que el sector sanitari, els professionals, no han pogut tenir cap descans i, per tant, estiguin en pitjors condicions d’afrontar una tercera onada. I aprofito per recordar que ens cal més diàleg, més negociació, més complicitat amb els professionals sanitaris. Han de rebre tot el nostre suport i el nostre reconeixement. Un suport que té a veure amb les condicions salarials, amb les condicions contractuals, amb l’estabilitat en les condicions de treball, i que necessiten també un suport tècnic i també emocional. Tots estem d’acord en què ha estat precisament la feina dels professionals sanitaris el factor que més ens ha ajudat a donar resposta a aquesta crisi. I ara cal que, des de la política, corresponem a aquest esforç. Temor, també, a que els sectors econòmics més afectats, els autònoms, el comerç, la restauració, els esports, la cultura no puguin aguantar sense uns ajuts promesos que no acaben d’arribar. I, per tant, i si us plau, més suport, el màxim suport als sectors afectats. Conscients de les limitacions, i conscients que probablement mai no en tindrem prou, però realment alguns dels sectors no se’ls ha tingut prou presents en una crisi que els ha afectat, i és una crisi sobre la qual no tenen cap mena de responsabilitat, però que els està impedint obtenir i generar ingressos.

Deia l’altre dia el secretari de Salut Pública que, si tinguéssim els ajuts de França, no aixecaríem les restriccions. No ho sé. El que sí sabem és que les comunitats autònomes tenen més marge per establir mesures compensatòries més contundents. Hi ha comunitats autònomes que estan destinant més ajuts als sectors econòmics afectats que no pas Catalunya. Els ho diem nosaltres però també els agents econòmics i socials més representatius de Catalunya i el mateix món local. Cal diàleg social i una proposta econòmica urgent per compensar els sectors afectats per la crisi i cal que el Govern respongui a l’exigència de diàleg que els ha estat plantejada per Foment, Pimec, Comissions i UGT.

Els deia també que aquest mes de desembre l’encarem amb preocupació, preocupació per l’increment de la vulnerabilitat dels més febles i pels ajuts insuficients per part del Govern de la Generalitat.

Vicepresident, només una de cada quatre persones que tenen dret a percebre la renda garantida de ciutadania la percep realment, i això ja passava abans de la crisi sanitària. Des del nostre punt de vista, el seu govern no està actuant de la manera més eficaç possible ni està utilitzant tots els recursos de què disposa per evitar deixar ningú enrere. De moment, ha tornat a tancar el mes d’octubre amb més de 900 milions d’euros a la caixa. Ho dèiem abans de la crisi i ho mantenim ara: durant aquest temps no s’ha produït cap nova proposta, prestació o servei que hagi millorat substancialment la vida d’una part important de catalans i catalanes. Les llistes d’espera segueixen creixent, tenim uns índexs molt alts de pobresa severa, continuem sent la comunitat autònoma amb menys inversió social dels darrers deu anys i la que més està trigant a revertir les retallades. Si volem gestionar –que ho volem– l’Ingrés Mínim Vital, ja ens podem espavilar per fer-ho bé.

Preocupació també perquè, de nou, el Govern ha emès missatges contradictoris, aquesta vegada sobre la possibilitat o no de celebrar eleccions el 14 de febrer. El mateix dia que s’anunciava el pla desescalada es deia que potser no es podrien celebrar les eleccions. No pot haver-hi una contradicció més flagrant en una mateixa frase.

Preocupació també perquè en cada declaració del Govern, amb cada decisió, es fa palesa la divisió interna de l’executiu, i al final és la ciutadania la que en pateix les conseqüències. Tenim un govern que desafina, sembla no tenir partitura i no para de desentonar. I ni en el pitjor moment són capaços de tenir un comportament a l’altura de la responsabilitat que tenen.

I per si això no fos poc, els grups de l’oposició i la ciutadania no tenim una informació suficient i veraç. No hi ha indicis que millori la transparència a aquest respecte. Com és possible fer tantes rodes de premsa i ser tan opacs? I permeti’m que li’n posi alguns exemples: On són els estudis epidemiològics, recomanacions de Salut i de Protecció Civil que aconsellen quina és la millor manera d’organitzar les eleccions? Potser ho sabrem divendres i esperem la reunió amb ansietat.

Quin és el destí del fons Covid? Nosaltres creiem que encara manca informació sobre quina ha estat la reprogramació pressupostària i quina ha estat l’aplicació concreta dels recursos extraordinaris provinent de l’Estat. I, per tant, ens agradaria que el Govern en aquest sentit marqués el pas i ens evités haver d’insistir-hi. Volem saber a què s’han dedicat concretament aquests recursos, tant els propis com els provinents de l’Estat.

On és l’auditoria dels pagaments fets a l’assistència sanitària privada pels serveis oferts durant la pandèmia? Per saber si s’ha pagat justament o no.

Quants recursos s’han dedicat a millorar els sistemes d’informació epidemiològica? Quant personal hem incorporat en els diferents serveis sanitaris i en residències?

Vicepresident, entendrà que vulguem la màxima informació, la màxima transparència, el més exigent rendiment de comptes, que és l’únic que pot generar la màxima confiança, que és el que els ciutadans ens reclamen.

El nostre grup parlamentari ho ha dit des del primer moment: calia i cal sumar esforços, calia i cal treballar junts, calia i cal una cooperació entre institucions. I és especialment en moments com aquest que cal un esforç de país, cosa que implica actuar amb lleialtat, amb fermesa i amb responsabilitat.

L’actitud dels socialistes durant tots aquests mesos des dels ajuntaments, des de l’oposició al Parlament de Catalunya i des del Govern d’Espanya ha estat una actitud responsable i lleial, sempre amb l’oferiment de mà estesa. I, en canvi, no podem dir el mateix del Govern de la Generalitat, que massa sovint ha volgut centrifugar responsabilitats, elaborar memorials de greuges i cercar excusa. És un clàssic del nacionalisme català: la culpa és sempre dels altres. I vostès no han deixat de posar–ho en pràctica ni en els moments més difícils de la pandèmia. També avui.

Escoltin, 329.675 treballadors estaven especialment protegits el mes de setembre, amb una despesa de 449,1 milions d’euros en prestacions socials. Aquest darrer mes, un total de 285.232 autònoms catalans han rebut algun tipus de protecció de la seguretat social, i des de la tribuna el Govern ens diu que no hi ha hagut una aportació directa del Govern d’Espanya als autònoms. Mirin, no diguin mentides, diguin la veritat. Diguin potser, si volen, que arriba tard i malament, que és la seva excusa habitual. Però realment l’únic govern que ha arribat tard i malament és el seu, amb l’agreujant que s’hi va posar molt més tard.

I permeti’m que acabi dient que nosaltres el que voldríem és que tot el que es fa ho haguéssim pogut acordar abans. Li he fet abans la pregunta corresponent. Nosaltres haguéssim volgut també que tinguéssim ja les bases d’un nou Pacte de Salut. El president Torra hi insistia sovint, però vostès no s’hi han posat. Haurà de ser a la propera legislatura, esperem que amb un altre govern, que cregui de veritat en el diàleg, la corresponsabilitat i la lleialtat.

Moltes gràcies.

————————————————

RÈPLICA

Gràcies, president, i molt breument. Algunes qüestions de xifres, la Generalitat ha rebut 3.165,6 milions d’euros, i encara n’ha de rebre alguns més. Vostè ens diu: «No hem gastat fins que no els hem rebut», bé, doncs, podrien haver plantejat que els que ja estaven compromesos s’haguessin pogut gastar, això sempre és una discussió i un marge discrecional. Vostè diu: «Aprofitarem el major marge de dèficit.» Veurem a final d’any i estarem encantats que així sigui, perquè nosaltres en som partidaris.

Sobre què s’ha fet i què ha fet l’Estat. Home, el mes de setembre hi havia 329.675 treballadors protegits amb algun tipus de subsidi, ajuda o ERTO, 285.232 autònoms han rebut algun tipus de prestació de la Seguretat Social. Certament, no és ajut directe, però sí avals de 15.233,2 milions d’euros a 110.397 empreses catalanes. Sempre es pot dir: «N’hi hauria d’haver més.» Bé, els que volen més recursos a Catalunya encara són a temps, poden votar els pressupostos, tenen aquesta oportunitat. Hi ha grups d’aquesta cambra que ho han fet, no només els que formem part del Govern i jo els vull reconèixer aquest esforç, perquè, sens dubte, voldrien molt més, segur, però han considerat que l’avenç és significatiu i, per tant, suficient.

Miri, senyora Budó, si vostès haguessin gestionat els ERTOs, primer, no sé si hi haguessin hagut ERTOs, però en tot cas només pels cent mil primers. Ajustem-nos al que ha passat i vostès, pel cent mil primers. Bé, nosaltres ho hem fet amb una mica més encert… Ara, té vostè raó. Hi ha coses que s’han d’afinar i ajustar. Hi ha bases de dades que no són suficientment potents. Hi ha hagut la necessitat d’inventar aquest codi postal, per dir-ho així, imaginari i té vostè raó i s’ha de millorar, evident. Ara, jo no minimitzaria l’esforç, entre altres coses, perquè és un esforç que fem entre tots a partir dels nostres impostos, perquè els diners, a part dels que vinguin d’Europa sense necessitat de ser reemborsats, són diners que surten de la gent.

Al senyor vicepresident, bé, segurament no ens posarem d’acord, però reconegui’m una cosa. Vostè avui, en la resposta a la meva petició de més informació, ha estat més detallat que en altres ocasions. Això és fàcil de comprovar. Per tant, el problema no és que no estiguem d’acord. És que nosaltres segurament li estem demanant més detalls i concreció i informació, per dir-ho així, sobre el paper de la que hem tingut; que la tindrem, perfecte, perquè aquí es tracta de que tothom servim de la millor manera possible als nostres conciutadans.

Jo volia fer-li alguna referència al que creiem que cal i que potser es pot fer encara un esforç addicional a l’hora d’acordar. És veritat, quan una pandèmia, i ha passat a tots els governs, et desborda, tu el que has de fer és gestionar i tirar i moltes vegades això impedeix fer les coses d’una altra manera, certament. Ara, quan estem parlant de sectors econòmics als que s’ha de compensar, home, sí que seria molt convenient que hi hagués un acord, una complicitat, una informació, un esforç previ de negociació. I, per tant, creiem que cal fer aquest esforç i que el Govern, en aquest terreny, pot i ha de fer més.

Dos, afinar. Al final les coses surten per prova i error. Trobem que hi ha marge de millora. Tots diem que hi ha marge de millora, doncs aprofitem-lo i que realment la ciutadania tingui la tranquil·litat de que quan descobrim un error, l’esmenem, i quan veiem com es poden fer millor les coses, ho fem.

Després, gastar. Vostè ens diu que es gastarà tot el que pugui i més, doncs confiem en això. I després, una cosa que no em surt amb una sola paraula, expliquin sense sorolls, perquè, certament, el Govern de Catalunya ha tingut, i vostè diu i amb raó, diu: «Miri, tot govern de coalició té el seu debat intern» però clar, abans es deia: «O es recorre al Mede o no s’hi recorre» i nosaltres, la veritat, sintonitzem més amb la posició que el vicepresident i conseller d’Economia i Finances ha expressat sempre, que no pas amb la que l’altre soci de govern planteja.

I, per últim, les prioritats, segueixen sent les mateixes: primària, rastreig i seguiment, professionals, alerta a l’augment de llistes d’espera, suport als sectors econòmics afectats i màxima transparència. Això és el que li demanem. Creiem que el Govern pot fer més en aquests terrenys. Celebraríem que ho fes i, com sap, la nostra actitud sempre és d’ajuda, de suport, perquè ens hi va a tots i, no crec que exageri, la vida.

Gràcies.