Debat sobre la modificació de la composició del Govern
BARCELONA, 21/05/2020.- El líder del PSC, Miquel Iceta, a su llegada al Parlament donde este jueves el gobierno catalán se somete a la sesión de control, en la segunda sesión plenaria desde la declaración del estado de alarma. EFE/Quique García
  • Publicat

Debat sobre la modificació de la composició del Govern

Gràcies, senyor president,

Molt Honorable president de la Generalitat,

Vostè compareix avui aquí per donar comptes d’un canvi en la composició del govern. I certament la dimissió de l’anterior titular del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, ha portat a la designació d’un nou titular, l’honorable conseller Bernat Solé a qui aprofito per desitjar el màxim encert en la seva gestió.

No podem deixar de banda el motiu que ha portat aquest relleu, que no és altre que la relació de l’anterior conseller amb uns presumptes casos d’assetjament sexual per part del seu cap de gabinet. És un bon moment per rebutjar i condemnar qualsevol mena de violència o de coacció contra les dones i la nostra solidaritat amb totes les que ho han patit.

També recentment –i vostè se n’ha fet ressò- s’ha produït un canvi en la responsabilitat sobre les residències de gent gran que ha estat atribuïda al Departament de Salut mentre duri la pandèmia.

President, no cal que li digui, aquest és el seu govern i vostè té la darrera paraula sobre la seva composició i l’atribució de funcions als seus membres. Res a dir, doncs, des d’aquest punt de vista, potser, com deia la meva àvia, que tot sigui a fi de bé i per tant un bon desig que el Govern millori en les seves capacitats a partir d’aquestes noves atribucions de funcions i d’aquesta nova composició.

Però, de totes maneres, el nostre grup parlamentari per fer algunes consideracions sobre la gestió del seu govern que fa dos anys –com vostè s’hi ha referit- i també sobre la seva pròpia continuïtat com a Govern.

Fa gairebé quatre mesos, el 29 de gener, vostè va fer una rellevant declaració institucional que em permetrà que citi literalment:

Deia vostè: “Aquesta legislatura ja no té més recorregut polític. Arriba al seu final. Aquesta setmana hem pogut constatar que els dos socis de Govern encarem el camí cap a la independència d’una forma que ha comportat el deteriorament de la confiança mútua que es necessita en els moments més decisius”.

Segueixo citant-lo, president: “El Govern, cap govern, no pot funcionar sense unitat, sense una estratègia comuna i compartida en qüestions fonamentals i sense lleialtat entre els seus socis. Dilluns s’ha obert la porta de bat a bat per a una inhabilitació exprés i completament irregular de la meva condició de President. S’ha desprotegit la institució de la Presidència despullant-la de la condició de diputat. I això posa en risc de manera permanent al Govern de Catalunya”.

Deia vostè també en el decurs d’aquella declaració institucional des del Palau: “Vull comunicar-vos, doncs, que una vegada que s’hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions”. Acabo aquí la cita, president.

El pas del temps no sembla haver refet la confiança entre els socis del Govern, més aviat tot el contrari. Fins i tot de forma ben recent s’ha assenyalat per part d’Esquerra Republicana de Catalunya la necessitat de convocar eleccions, un criteri que, pel que vostè mateix ha manifestat, ni vostè ni Junts per Catalunya comparteixen.

I certament s’ha produït un fet molt rellevant des de la seva declaració fins al dia d’avui. Un fet que ens porta dedicats mesos en la lluita contra el coronavirus. I, per tant, vostè té tot el dret a considerar que aquest fet nou canvia la perspectiva amb la que vostè s’adreçava al conjunt de la societat catalana el 29 de gener.

I és veritat que ara ens hem de centrar en la lluita contra el coronavirus, però des del nostre punt de vista no és sobrer reflexionar sobre si l’actual govern de Catalunya és el millor instrument per liderar aquests esforços. I nosaltres li hem de dir –no ens n’amaguem- creiem que no.

Com també han afirmat els principals dirigents d’ERC, tampoc no podem oblidar que està pendent una resolució del Tribunal Suprem de la que pot dependre la continuïtat de la legislatura.

Però com nosaltres hem dit sempre –i aprofitem per reiterar- la decisió de convocar eleccions només depèn de vostè, president. Ara, el nostre grup considera que hauria de fer honor al seu compromís d’assenyalar l’horitzó electoral, que és al que es va comprometre. Vostè no va dir: “Convocaré”, va dir: “Anunciaré la data de les eleccions”.

I tampoc li podem amagar el neguit que tenim sobre un eventual rebrot de la pandèmia a la tardor, que dificultaria una convocatòria electoral, si és que fos llavors quan vostè pensés produir-la, i que a més és un fet que probablement ha tingut bastant a veure amb la decisió dels presidents d’Euskadi i Galícia de convocar eleccions pel mes de juliol.

President, ni l’evident manca de cohesió interna ni la gestió realitzada en els darrers dos anys justifiquen, en la nostra opinió, la continuïtat del Govern que vostè presideix.

N’hi hauria prou amb llegir o rellegir el seu discurs d’investidura i comparar-lo amb el que realment ha succeït en aquests dos anys. S’assemblen –si m’ho permet- com un ou a una castanya.

I anem als fets, deixant de banda –reitero- el període de lluita contra el coronavirus.

Durant aquests dos anys s’han aprovat divuit lleis al Parlament. D’aquestes, només sis són proposta del Govern; dues d’elles són de pressupostos. Hem tingut pressupostos prorrogats durant dos anys. No s’han pogut aprovar fins al 2020. De fet, en vuit anys, Catalunya ha tingut els pressupostos prorrogats quatre vegades. I els recentment aprovats estan ja depassats entre d’altres coses –això sí, i tothom ho acceptem-, per la crisi del coronavirus.

Nosaltres creiem que en aquests anys, president, l’economia productiva no ha rebut prou impuls; les desigualtats socials han augmentat; també han augmentat els desequilibris territorials i s’han deteriorat els serveis públics.

Li podria posar diversos exemples.

L’augment de les llistes d’espera sanitàries, deixant de banda el que ens passarà, que és que ara hauran augmentat lògicament per la prioritat del coronavirus.

Els pressupostos d’Educació, molt lluny encara de la inversió a la que ens vàrem comprometre amb la Llei d’Educació de Catalunya, clarament insuficients pel que fa a les escoles bressol, que a més sentències recents mostren fins a quin punt la Generalitat haurà de rescabalar als ajuntaments que van avançar diners que no els corresponien. Tampoc s’ha actualitzat el decret del servei de menjador escolar, ni s’ha desenvolupat la llei de Formació Professional.

Vostè parlava de la renda garantida, de la renda bàsica, de l’ingrés mínim vital. Sí, el que podem dir és que la de Catalunya –em sembla que era una xifra que donava Jessica Albiach- només una de quatre persones que tindrien dret a percebre-la, la perceben realment.

Per tant, realment nosaltres creiem que no s’ha fet bé, com no s’ha desplegat la llei d’infància, com en llista d’espera de persones que tenen dret a una prestació per dependència, Catalunya encapçala el rànquing amb llista d’espera més llarga. Un terç dels dependents està en llista d’espera per rebre la seva ajuda, per no parlar del personal sanitari i del personal d’emergències mal pagat, amb deutes per part del Govern, i que continuarà amb precarietat laboral i sense inversions en infraestructures. O es prenen decisions com la rebaixa de taxes universitàries, però no es compensa les universitats sobre la davallada d’ingressos que això els causarà.

En termes d’indústria tampoc s’ha desplegat el Pacte Nacional, en termes mediambientals no s’ha incorporat al sistema energètic cap nou megawatt procedent de fonts renovables, i el que es vulgui. L’etcètera podria se molr llarg. I en altres debats hem pogut referir i polemitzar al respecte, perquè lògicament la visió del Govern no coincideix amb la nostra.

Però, president, la qüestió és la següent, i vostè la va plantejar amb molta cruesa, dolor, m’atreveixo a dir, i molta sinceritat el 29 de gener. Si vostè se sent desprotegit pels seus socis, si proclama una evident divisió interna i diu que la legislatura està esgotada, quin és el motiu real per allargar-la, per prolongar-la?

Nosaltres ja li diem, reconeixem plenament la seva capacitat de convocar eleccions. Però sí que aprofitem, precisament en aquesta reclamació que vostè feia de sentit de país, president, i donat que li han reclamat també els seus socis, que situï l’horitzó electoral, que és al que es va comprometre.

I, per tant, quedi clar, no li estem demanant eleccions, això depèn de vostè, però sí li estem demanant que faci honor al seu compromís d’explicar a la societat catalana quan tindrà l’oportunitat de decidir qui ha d’encapçalar la nova etapa política que vostè mateix reclamava en donar la legislatura per esgotada.

Moltes gràcies, president, senyores i senyors diputats.

Miquel Iceta

  • Biografia
  • Galería fotogràfica
  • Diari
  • Arxiu digital
  • Poesia japonesa
  • Issuu
  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
×