Intervenció en el debat sobre la moció de censura presentada per C’s
  • Publicat

Intervenció en el debat sobre la moció de censura presentada per C’s

Gràcies, senyor president,

Senyores i senyors diputats,

Senyora candidata,

Si m’ho permet, abans de començar la part més formal de la meva intervenció, li diré que en força moments del seu discurs m’ha semblat que en comptes de presentar una moció de censura a l’actual president de la Generalitat, semblava presentar-la contra qui vol ser-ho després de les properes eleccions, el diputat que els parla.

Sra. Roldán, vostè ha presentat una moció de censura sabent per endavant que estava condemnada al fracàs. De fet, ni tant sols s’ha molestat en sondejar el conjunt de grups de la Cambra abans de presentar-la. Vostè sabia molt bé que no tenia cap possibilitat de guanyar. Malgrat això ha decidit presentar-la, i té dret a fer-ho.

Recordo converses amb la seva predecessora quan, ella sí, va sondejar els grups de la Cambra quan es va plantejar la possibilitat de presentar una moció de censura. Ella repetia constantment “Los números no dan. Si presento una moción de censura les regalo una victoria”. Sí. “Los números no dan. Si presento una moción de censura les regalo una victoria”.

També deia: “Presentar una moción de censura que está perdida de antemano sólo reforzaría al independentismo”. Sí. “Presentar una moción de censura que está perdida de antemano sólo reforzaría al independentismo”. Fins i tot, quan el PP hi insistia, va dir “és una trampa”. I per això va decidir no presentar-la. I en això tenia tota la raó. I ens va convèncer del tot.

Vostè ens diu que ara la situació és molt pitjor i hi ha elements del capteniment del president Torra i del seu govern que li proporcionen arguments per dir-ho. Fins i tot menciona raons suposadament contingudes en una actuació policial i judicial que està sotmesa al secret del sumari. Jo no conec el sumari, i respecto el secret de les actuacions judicials i policials. Quan les coneguem en parlarem.

Però sí que vull aprofitar, com sempre, per condemnar tota violència, la protagonitzi qui la protagonitzi, sigui qui sigui que la pateixi. Tota violència que es produeix i també aquella que algú pugui preparar. I critico també els que no la condemnen, la minimitzen o poden, ni que sigui involuntàriament, justificar-la o emparar-la.

Però el que no ha canviat des del punt de vista del debat que ens porta avui aquí és que “los números no dan”. I vostè no sols aconseguirà unir l’independentisme, sinó que aconseguirà que el grup de Catalunya En Comú – Podem se sumi al no a la moció.

Un negoci rodó. Vostès han tingut molts minuts de pantalla, però el president Torra obtindrà una victòria.

El cert és que tampoc li he sentit cap argument adreçat específicament a guanyar la nostra confiança i el nostre vot.

Fins i tot una crítica concreta, la corresponent a la llei electoral, no s’aguanta per enlloc. Mentre el nostre grup té registrada a la Cambra una proposició de llei articulada amb la nostra proposta de llei electoral, Ciutadans no ho ha fet mai.

I recordi que per aprovar la llei electoral es necessita el suport mínim de 2/3 dels membres de la Cambra, que no resulta fàcil d’obtenir.

Alguns esforçats propagandistes de la moció, del seu grup i també del Partit Popular, han arribat a dir que avui elegim entre Torra i la llibertat, entre Torra i la convivència. I no és cert. És un error considerar que només són demòcrates o que només defensen la convivència els que pensen com vostès. És un plantejament totalitari.

Hi ha una coincidència entre vostès i els independentistes: considerar el PSC com a tou, tebi, equidistant. A uns i altres els encanta de fer llistes de bons i dolents, i de donar carnets de bon català, bon espanyol, bon constitucionalista, bon defensor de la llibertat, bon defensor de la convivència. I nosaltres estem farts de les llistes de bons i dolents. Estem farts de qualsevol tipus d’assenyalament, de qualsevol tipus d’intolerància.

Vostès i els independentistes coincideixen en una mateixa actitud: la d’aquell o aquella que està convençut d’estar en el costat correcte de la història, i de creure que només està en el costat correcte de la història qui pensa com ell o ella.

Avui vostè, senyora Roldán, legítimament, ens proposa substituir el president Torra per vostè mateixa, perquè en el nostre sistema institucional la moció de censura té un caràcter constructiu. I ho fa sabent que no compta amb suports suficients per guanyar.

Vots a favor de la moció, els seus i els del PP, 40. Vots en contra de la moció, els de la majoria independentista i els dels Comuns, 76. Ni que sumés els nostres vots s’acostaria la victòria.

El nostre grup, i ja ho vàrem anunciar, s’abstindrà. Ens abstindrem perquè no ens volem afegir a una operació política fracassada abans de començar, i tampoc volem contribuir a una operació propagandística del seu grup, assetjat per enquestes adverses.

No hi votem en contra, perquè hi ha molts motius per censurar el president Torra als que després em referiré.

En resum, podríem dir: 1) que la continuïtat del president Torra és un problema greu, 2) que no se’l pot substituir a través d’una moció de censura en la que “los números no dan” i 3) que creiem sincerament que vostè, que vostès, no són l’alternativa.

Es queixen vostès sovint que no se’ls reconeix la victòria electoral del 21 de desembre de 2017. I tenen part de raó. Però hi ha un problema que en la meva opinió és encara més greu: són vostès mateixos els que sovint obliden que van guanyar les eleccions. Què n’han fet de la seva victòria? Alguns tristos episodis de crispació en el debat parlamentari, exhibició de fotos i cartellets i ben poca cosa més. I avui, una moció condemnada al fracàs. Pobre balanç.

Tot i aicí vull aprofitar per agrair-li que al menys avui avui hagi plantejat el debat sense l’exhibició de fotos ni de cartellets. Anem avançant.

En efecte, vostès van guanyar les eleccions i de ben poc ha servit la seva victòria. Fins el punt que la que va guanyar brillantment a les urnes el títol de cap de l’oposició, va deixar el seu escó i la política catalana per desenvolupar la seva tasca política al Congrés dels Diputats.

Potser vostès han cregut que presentant ara una moció de censura demostraven força opositora. Però el cert és que la presentació d’aquesta moció de censura condemnada al fracàs té molt més a veure amb la proximitat de les eleccions generals i les seves migrades expectatives electorals.

Això sí, han aprofitat per criticar que no els fem costat. I és que nosaltres, que censurem el president Torra, no estem d’acord amb la seva moció de censura, senyora Roldán, entre d’altres coses perquè està condemnada al fracàs abans de començar.

La seva intervenció ha estat mancada d’una dimensió imprescindible en una moció de censura constructiva. Nosaltres no hi hem sabut veure la dimensió de projecte alternatiu. Coneixem prou bé quines són les seves crítiques, que compartim en gran mesura, però no hi hem sabut veure propostes tendents a solucionar el problema que tenim entre mans.

Certament en el seu discurs hi havia compromisos en matèria de polítiques socials i de millora dels serveis públics, molts d’ells compartits, i que, per cert, requeririen de més ingressos fiscals, però no hi hem sabut trobar cap plantejament que abordi l’existència de dos milions de catalans que han donat el seu suport a partits que proposen la independència de Catalunya. Molts d’ells ho fan perquè estan convençuts que no hi ha alternativa a l’actual estat de coses. I vostès semblen dir-los-hi: digueu que us heu equivocat, doneu-nos la raó i tot s’arreglarà. “¡Qué bonita seria una Cataluña en la que no se hablase del procés!”. Màgia Borràs. Com que no volem que se’n parli, doncs que no se’n parli. Això sí que seria un unicorn amb l’arc de Sant Martí.

El que a Catalunya i Espanya sabem és que la recepta de Ciutadans és l’aplicació permanent de l’article 155 de la Constitució espanyola. Tot i que avui no n’ha parlat. No sé si en això també estan girant vertiginosament, i ho celebraria. Però fins ara era la seva fórmula màgica: l’aplicació permanent de l’article 155. Una aplicació que nosaltres considerem inconstitucional. L’article 155 i altres preceptes de la Constitució que fan referència a greus trencaments de la legalitat i situacions d’emergència són, precisament per això, mecanismes temporals de caràcter excepcional.

El nostre grup va donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a finals del 2017, que després va ser validada pel Tribunal Constitucional per unanimitat, en una situació concreta que creiem que ho requeria.

I no li amago que ens agradaria descartar una nova aplicació de l’article 155, però expressions del tipus “ho tornarem a fer”, o l’aposta per la confrontació del president Torra o el fet que no hi hagi hagut una renúncia explícita a la unilateralitat i a la il·legalitat impedeix descartar-ho. El responsable de l’aplicació del 155 serà qui decideixi conscientment vulnerar la legalitat. No qui l’aplica per mandat constitucional.

I per cert, vull aprofitar per recordar que la via unilateral només té el suport del 9,1% dels catalans si hem de fer cas al darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat.

Ara bé, l’aplicació de l’article 155 no pot ser capritxosa, arbitrària ni, encara menys, permanent. I aquesta sembla ser la única recepta que vostès ofereixen. Al menys fins ara.

Nosaltres som i serem contundents en la defensa de la legalitat, única garantia de democràcia i de convivència, però no oblidem la naturalesa eminentment política del problema que tenim entre mans i la necessitat d’impulsar el diàleg entre els catalans per tal de trobar solucions, i defensarem sempre la via del diàleg, negociació i pacte com a forma de resoldre el problema, a través de les reformes que siguin necessàries que, lògicament, han de respectar els procediments i les majories que les pròpies lleis assenyalen.

Raons per censurar el president Torra, moltíssimes.

Possibilitats que aquesta moció obligui al seu relleu, cap.

Confiança en la seva capacitat com a alternativa, senyora Roldán, cap.

És per això que ens abstindrem.

I raons per censurar el president Torra no en falten. De fet, el president Torra ha estat ja censurat de moltes maneres. L’ha censurat l’opinió pública catalana que suspèn la seva gestió i el valora molt per sota de cap dels seus predecessors. El censuren els seus propis socis de govern quan ja estan proposant un altre govern. Molts dels seus el censuren quan no donen suport a les seves posicions o quan les critiquen obertament.

De fet, es censura ell mateix quan va plantejar el caràcter vicari o delegat de la seva presidència, quan se subordina a un autoanomenat Consell de la República, o quan ell mateix sense embuts afirma emfàticament “no sóc president per gestionar una autonomia”. I resulta que és el president d’una Comunitat Autònoma d’acord amb el que disposen la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I no és ni pot ser cap altra cosa.

El nostre grup ha formulat severes crítiques al president Torra. Creiem que només té al cap una part del país, la seva proposta de “confrontació”, d’unilateralitat, només té el suport del 9,1% dels catalans segons el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat.

La seva aposta per la confrontació l’ha portat a animar els sectors més radicals, als que ha dit “apreteu”, convidant-los a radicalitzar-se, oblidant la seva responsabilitat institucional i menystenint la majoria de catalans que no estem per la via de la confrontació.

Tot això explica perquè un 55,8% dels catalans desaprova la gestió del govern. I per què la valoració del president és tan baixa. La més baixa de qualsevol president a aquestes alçades del mandat.

I per això estem convençuts, Molt Honorable President de la Generalitat, que el millor servei que vostè pot fer en aquests moments al nostre país és fer un pas al costat i convocar eleccions.

Les nostres crítiques al govern són tant o més contundents que les seves, senyora Roldán. Això sí, les formulem d’una altra manera.

Amb el govern que tenim l’economia productiva no rep prou impuls, les desigualtats socials i els desequilibris socials augmenten, no s’aborda el canvi climàtic i es deterioren els serveis públics. Permetin-me que recordi algunes de les nostres principals crítiques:

EN EDUCACIÓ

Cap finançament per a les escoles bressol municipals. A més, hi ha una sentència ferma que dona la raó als ajuntaments que han hagut d’assumir aquest servei i obliga a la Generalitat a fer el pagament de les partides destinades al foment i al funcionament de les llars d’infants municipals que no s’han retornat als ajuntaments des de 2012.

Cap compromís amb l’escola inclusiva i amb els alumnes amb necessitats educatives especials.

Encara esperem el Decret del servei de menjador escolar.

Preinscripció escolar. Un any més, es continua amb els problemes de planificació que ha provocat la manca de places públiques de proximitat en molts municipis per al curs 2019-2020.

Insuficient esforç pel domini de l’anglès.

També hi ha saturació als instituts per la manca de places públiques a l’ESO.

Manca de compromís amb la formació professional.

EN INFÀNCIA

Manca de desplegament de la llei d’infància.

Menors estrangers no acompanyats. Hi ha una mala gestió per part de la Generalitat, obrint centres d’acollida sense comunicar-ho als ajuntaments afectats i sense reunir les condicions òptimes per a l’acollida i el treball social posterior. El Govern té un deute pendent de 48 milions d’euros amb les entitats socials que gestionen els centres d’acollida i la seva situació és insostenible.

EN SALUT

Augment de les llistes d’espera sense cap mesura per revertir la situació.

EN RENDA GARANTIDA

Fracàs en el desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania. Un any i mig després de la seva posada en marxa encara no tenim reglament de la Llei

EN GENT GRAN I DEPENDÈNCIA

L’any 2017 el Govern es va comprometre a presentar un avantprojecte de llei de la gent gran i encara no ho ha fet.

La gent gran ha de poder accedir a una plaça de residència a prop de casa seva, és per això que és necessari un increment de les prestacions vinculades a residència i un increment de les places.

A més, s’ha de garantir una bona atenció de les persones que hi ha a les residències. Actualment s’han denunciat problemes en la gestió de diferents residències on el menjar no és el correcte, no es compleixen les ràtios i els serveis mèdics i sanitaris no són els adequats.

Catalunya lidera la llista d’espera de persones que tenen dret a una prestació per dependència.

EN SUPORT ALS EMPLEATS PÚBLICS

Metges, infermeres, bombers, mossos i mestres estan al límit. Falta personal, els salaris són baixos, manca de manteniment en les instal·lacions, en els vehicles i en els uniformes dels professionals. Els professionals estan fent un sobreesforç per donar el millor servei a les persones sense rebre el suport necessari per part del Govern de la Generalitat.

EN HABITATGE

L’accés a l’habitatge és un dels principals problemes de la nostra societat, el Govern es va comprometre a desenvolupar un Pla de xoc per incrementar el parc públic d’habitatge, i un any després encara no en sabem res.

EN FISCALITAT

El Govern ha renunciat a fer un reforma fiscal per comptar amb un model més just i progressiu, on pagui més qui més té.

També cal destacar l’incompliment de la promesa de crear un nou pla de prevenció i reducció del frau fiscal.

EN MOBILITAT

La T- Mobilitat que havia d’entrar en funcionament aquest any, i el Govern ja ha anunciat un nou retràs fins al 2021 per la seva implantació.

EN UNIVERSITATS

El Govern havia promès rebaixar el 30% de les taxes universitàries i augmentar el finançament de les universitats, tal com ha aprovat repetidament el Parlament de Catalunya, però continua incomplint les seves promeses.

EN TURISME

El Turisme és un dels motors de la nostra economia, però pel govern no mereix ni l’aprovació del Decret que ha de desenvolupar el Reglament de Turisme que està pendent des de 2016.

EN MEDI AMBIENT

El govern ha declarat l’emergència climàtica però ha estat incapaç de delimitar i planificar les zones de baixa emissió o les zones urbanes d’atmosfera protegida tal com es va comprometre.

En els darrers 7 anys no s’ha incorporat al sistema energètic cap nou Megawatt produït per energies renovables.

EN SEGURETAT

El president no s’ha distingit precisament en el seu suport als Mossos d’esquadra en la seva difícil tasca de protegir els drets, les llibertats i la seguretat de tots.

La prova més evident del fracàs del govern és que aquest any van renunciar a presentar un projecte de pressupostos al Parlament.

Catalunya necessita un bon govern. No aquest mal govern. I com més aviat girem full, millor.

Però no girarem full amb una moció de censura condemnada per endavant al fracàs. No hi ha drecera.

L’única manera de girar full és anar a unes noves eleccions que puguin donar pas a una nova majoria.

I voldria dedicar la darrera part de la meva intervenció a descriure de forma breu els trets fonamentals de l’alternativa que representem els Socialistes i Units per Avançar.

I vull començar prenent dos compromisos personals.

Si vull esdevenir president de la Generalitat és per fer honor a dos compromisos: no dividir més els catalans i no mentir per tal de no aixecar falses expectatives que després generin frustracions. Prou n’hem vistes.

Ofereixo respecte, respecte a les persones, les idees, les institucions i la llei.

Ofereixo reconciliació i concòrdia, per recosir la societat catalana, per evitar divisions i fractures, per unir els catalans i les catalanes en objectius compartits de progrés.

Ofereixo diàleg, negociació i pacte, com a camí per abordar els problemes de fons. Un diàleg, una negociació i un pacte que s’han de produir en el marc de les institucions i des d’un profund respecte a la legalitat.

Ofereixo reformes a través dels instruments i majories que assenyalen les mateixes lleis.

Reformes per millorar el nostre entramat institucional, per enfortir l’autogovern, millorar el finançament i guanyar pes en la presa de decisions polítiques a nivell de l’Estat.

Ofereixo, sobretot, un bon govern. El bon govern que el país necessita.

Un bon govern capaç d’utilitzar amb eficàcia els recursos de què disposem, els 40.000 M€ de pressupost, els 250.000 empleats públics, d’entre els quals 18.000 mossos d’esquadra. Un bon govern capaç d’impulsar el progrés econòmic, la creació d’ocupació, les polítiques socials, la qualitat dels serveis públics, la lluita contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social, l’equilibri territorial, la transició ecològica i energètica, la millora de l’autogovern i el finançament, la seguretat col·lectiva i la millora de les nostres capacitats per fer front a tot tipus d’emergències, la reivindicació de més i millors eines per construir un futur millor, la participació més activa i eficaç en la definició de les polítiques de l’Estat, la incidència en les polítiques europees, i el compromís amb els sectors més desfavorits.

Catalunya necessita un bon govern, un govern capaç de sortir de l’atzucac en què ens ha ficat el procés independentista; un govern capaç d’impulsar el diàleg entre els catalans, i el diàleg, la negociació i el pacte amb el conjunt dels espanyols.

Un govern que pensi en el conjunt dels catalans, capaç de superar la divisió, la crispació i el conflicte que ens impedeixen avançar.

Un govern que no és el govern que tenim. Un govern ben diferent.

Vull una Catalunya millor en una Espanya diferent. Ho dic des de 2015.

Aquest segueix essent el meu objectiu.

Un objectiu que respon a les meves conviccions democràtiques, catalanistes, socialistes i federalistes.

Un objectiu que en la meva opinió, és el que millor defensa els interessos de Catalunya i del conjunt dels catalans i les catalanes.

No podem perdre més temps i energies. No podem perdre més oportunitats.

Com més aviat canviem de direcció, millor per a tots.

Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.

Video intervenció:

Video rèplica:

Image is not available
Intervenció en el debat parlamentari sobre l’orientació política general del Govern
Image is not available
Intervenció en el debat parlamentari sobre el balanç d’un any de govern
Image is not available
Intervenció per al·lusions en el Ple del Parlament
Image is not available
Debat sobre el 6 i 7 de setembre de 2017
Image is not available
La meva pregunta al president de la Generalitat
Image is not available
La meva pregunta al president de la Generalitat
Image is not available
Intervenció en el debat sobre els darrers esdeveniments polítics
Image is not available
La meva pregunta al president de la Generalitat
Image is not available
Parlament: 10 d'octubre de 2018
La meva intervenció íntegra a la sessió de control al Govern
Image is not available
Parlament: 3 d'octubre de 2018
La meva intervenció íntegra en el debat sobre l’orientació política general del Govern de Quim Torra.
Image is not available
Parlament: 6 de juny de 2018
La meva intervenció íntegra al Ple del Parlament on el President Quim Torra ha donat compte de l'estructura i la composició del Govern.
Image is not available
Parlament: 14 de maig de 2018
La meva intervenció íntegra al debat d'investidura de Quim Torra.
Image is not available
Parlament: 12 de maig de 2018
La meva intervenció íntegra al debat d'investidura de Quim Torra.
Image is not available
Parlament: 26 de octubre de 2017
La meva intervenció íntegra al Ple del Parlament sobre l' aplicació de l'article 155.
previous arrow
next arrow
Slider

Miquel Iceta

  • Biografia
  • Galería fotogràfica
  • Diari
  • Arxiu digital
  • Poesia japonesa
  • Issuu
  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
×