Gràcies, president.

Intentaré dialogar a partir de les coses que ha dit amb referència a la meva intervenció. Una primera que vostè ha dit, però és que vull subratllar: contra la pandèmia, total disposició a col·laborar, acordar, treballar. Pel pacte de salut, total disposició a establir-lo i inclús acceptant, abans de conèixer-lo, el plantejament que faci el grup d’experts dilluns.

Moltes gràcies, senyor president.

Senyores i senyors diputats.

Molt Honorable President de la Generalitat.

He de dir-li, per començar, que el nostre grup no creia que enguany se celebraria el debat sobre la orientació política general del Govern perquè vostè havia manifestat, ja el 29 de gener, que se sentia personalment desautoritzat, poc defensat quan va perdre la condició de diputat, que el Govern estava dividit i que la legislatura estava esgotada.

Amb l’inici del curs 2020-21 recuperem la presencialitat educativa que es va interrompre fa sis mesos per la pandèmia. En aquest temps, la societat catalana ha pres plena consciència de dos fets especialment rellevants. El primer, la important tasca en equitat que fa l’escola i com s’agreuja la desigualtat quan no hi és. El segon, les limitacions i debilitats del nostre sistema educatiu després d’anys de retallades de governs de la dreta nacionalista.

Gràcies, senyor president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Molt bon dia.

Gràcies, president.

Després de la primícia que ens ha deixat el senyor Carrizosa desitjant que hi hagi un nou president independentista, passo ara a comentar el que ens ha portat avui aquí.

I li he de dir, president, que estem un pèl sorpresos perquè vostè el 27 de juliol ens anunciava que començaven els deu dies més crítics de l’estiu. Jo pensava que passats aquests deus dies en faríem balanç, ens dirien com anirem en les properes setmanes però no, ens convida, però, a debatre, sobre una altra cosa.

Gràcies, president,

Molt Honorable president de la Generalitat,

Tot i les diferències que ens separen hi ha una prioritat que ens uneix que és la lluita contra la pandèmia i els seu efectes.

Gràcies, president.

Molt Honorable president de la Generalitat,

Vull manifestar-li la preocupació del nostre grup sobre el brot de la pandèmia que està afectant Lleida i més concretament la comarca del Segrià. Avui són ja 68 les persones hospitalitzades. Els darrers set dies s’han diagnosticat 2.417 nous casos a tota Espanya. D’aquests nous casos, més de la meitat corresponen a Catalunya, 1.237. A Madrid han estat 306.

Moltes gràcies, president.

Els anuncio que respondré només al president, però no vull que ningú pensi que vull desmerèixer les altres intervencions que s’han fet: hem sentit intervencions dels grups del Govern en precampanya; hem sentit també la ronda dels consellers, que jo no sé si s’acomiadaven o deixaven el mocador a la cadira per si de cas. Però crec que en el tipus de debat que avui ens convocava convé centrar la qüestió políticament en el que deia el president.

Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats.

Començo la intervenció, crec que és obligat, recordant les víctimes de la Covid-19, les seves famílies, els seus amics, i reconeixent els esforços dels professionals que han lluitat en primera línia contra aquesta pandèmia. Ho hem dit molt, aquestes llargues setmanes, però cal insistir-hi: han estat metgesses i metges, infermeres i infermers, personal sanitari de tot tipus, d’emergències, dels serveis socials, farmacèutics i farmacèutiques, els Mossos, les forces de seguretat de l’Estat, les policies locals, la Unitat Militar d’Emergències, però també els professionals dels mitjans de comunicació, els treballadors i treballadores de serveis bàsics de la cadena alimentària, dels serveis de neteja, dels transports, tots aquells que han fet possible la continuïtat de les nostres activitats, en aquestes difícils circumstàncies imposades per la pandèmia. I, per tant, el nostre agraïment, el nostre reconeixement. Moltes gràcies a ells i a elles.

La crisis del coronavirus, de dimensiones mundiales, nos ha golpeado de manera muy profunda, con datos escalofriantes. Una crisis sanitaria que en Cataluña ha puesto al descubierto las carencias de nuestro sistema, bien visibles en la primera línea de intervención. Desgraciadamente, durante demasiados años, ni el sistema público de salud ni la protección de los más débiles han sido una prioridad para el Gobierno de la Generalitat, lo que ha provocado unos claros déficits en la atención de las personas con más necesidades. Unas carencias evidentes que han aflorado con especial fuerza en plena crisis.