Gràcies, president.
Honorable senyor vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat, membres del Govern.
Començo, com s’ha fet per part d’altres intervinents, recordant les víctimes de la Covid-19, les seves famílies, els seus amics. Volem acompanyar-los en el sentiment, en el dolor que compartim amb ells. També aprofito per animar aquells que estan lluitant contra la malaltia, que l’estan patint en aquests moments, animar-los, se’n sortiran. I també començo per reconèixer els esforços dels professionals que estan lluitant en primera línia contra la pandèmia. Ho hem dit molt durant llargues setmanes i mesos, però cal insistir-hi, perquè aquesta crisi sanitària malauradament continua i en tenim per estona.
És una crisi amb unes xifres dramàtiques. Deia jo mateix en aquest faristol amb motiu del ple específic del mes de juliol que una crisi d’aquesta naturalesa no hem de convertir-la en un camp abonat per a la lluita partidista. I ho mantinc i potser encara amb més èmfasi. I això implica fer un esforç de contenció. I jo el faig per responsabilitat, per convicció i, sobretot, perquè la ciutadania ho mereix i ens ho reclama. No és moment de lluites partidistes ni d’electoralisme.
No és moment de dir que un govern ho fa fatal quan resulta que estàs governant a altres llocs i tampoc pots exhibir grans fets, no? Ho dic per les comunitats de Madrid o d’Andalusia; ara no és un moment de tirar-se els plats pel cap. És un moment d’actuar amb lleialtat, amb fermesa i amb responsabilitat, perquè és en moments com aquest que cal un esforç de país: un esforç de les administracions i dels governs, ben segur, però també un esforç de les persones, de cada ciutadà i ciutadana. És imprescindible la col·laboració entre governs i establir els mecanismes de coordinació i de control necessaris perquè es facin efectives les mesures vigents, amb un paper molt actiu dels ajuntaments i el món local, de les policies municipals, dels Mossos d’Esquadra i de les Forces i cossos de seguretat de l’Estat.
El nostre grup parlamentari ho ha dit des del primer moment. Calia, i cal, sumar esforços. Calia, i cal, generar confiança i treballar junts. Calia, i cal, una cooperació lleial i compartida i coordinada entre tots els nivells de govern. Per això, el Govern de Catalunya compta, i comptarà, amb el nostre suport. Per això seguim reclamant –que no s’ha fet encara en el nostre país– un pacte per a la reactivació econòmica i la reconstrucció social. I el pacte per a la salut, del qual tant parlava el president Torra. També hem ofert la nostra col·laboració per preparar unes eleccions segures.
Aquí estem per poder fer un seguiment de les mesures preses els darrers dies i setmanes, per analitzar el seu impacte sanitari, social i econòmic i, també, per donar a la ciutadania informació certa i la tranquil·litat i la confiança que estiguem en condicions de donar. Hem tingut una crisi sanitària, que ara anomenem, perquè tothom ens entengui, una segona onada, però ha anat tan lligada al final de la primera, que, realment, costa veure, a vegades, canvis. I és veritat que aquesta segona onada potser ens ha tornat a agafar a contrapeu, perquè segurament ens trobem amb un sistema sanitari afeblit per causes que venen de molt lluny. Deu anys de retallades no se’ls gira d’un dia per l’altre, d’un any per l’altre, i la crisi de la Covid-19, entre d’altres coses, ha posat més de manifest els dèficits de salut d’anys i anys de retallades.
Jo els parlaré d’una cosa. Encara hi ha, a Catalunya, molts consultoris i CAPs tancats. I una de les primeres coses en què nosaltres volem insistir és en la necessitat de dotar aquests centres dels mitjans humans i materials perquè puguin atendre els seus pacients. Els pacients de la Covid i els de la no Covid, de manera telefònica, de manera presencial, però evitant que s’allarguin les llistes d’espera, que s’estan allargant.
L’atenció primària és crucial. Ajuda a la prevenció, a l’atenció de primera línia que evita el col·lapse hospitalari –i, efectivament, el vicepresident ens parlava de la necessitat d’evitar-lo–, atén moltes residències, moltes escoles i ha de fer el seguiment dels pacients que no estan afectats per la Covid-19 però, en canvi, sí tenen patologies que requereixen cura i atenció. Un cop més, com a la primera onada, els sectors més afectats són els més vulnerables: la gent gran, els que necessiten més seguiment.
S’ha multiplicat el nombre de contagis –em diuen per vuit– a les residències, i el Govern ja ha hagut d’intervenir quatre centres. En general, tots reclamem, i ens hi afegim, més recursos, cribratges, criteris clars d’actuació… Que segurament no n’hi ha prou amb recomanacions. Són molts els centres que estan reclamant que realment hi hagi normes, decisions, pautes d’atenció, que siguin absolutament obligatòries.
Què més ens ha fallat? Els serveis de vigilància epidemiològica. Cal reforçar-los. És veritat que ara estem en un moment en què, probablement, el rastreig de contactes es fa dificilíssim perquè estem en aquesta fase d’expansió comunitària, però serem capaços de frenar-la i, per tant, ens trobarem novament d’aquí a unes setmanes amb la necessitat d’enfortir les capacitats de rastreig.
El 061 segueix col·lapsat, en gran mesura. Hi ha moltes trucades, efectivament, i s’ha de dotar aquests serveis de més personal. I no s’ha renovat el contracte d’alguns treballadors eventuals i, llavors, perdem el temps necessari per formar nova gent que s’ha d’incorporar. A vegades ens ha semblat que ha faltat coordinació per part del Govern.
I després –i ho dic en darrer lloc però potser és el primer– ens cal més intensitat en el diàleg, la negociació, la complicitat, amb els professionals sanitaris. Han de rebre tot el nostre suport, un suport que té a veure amb les condicions salarials, amb les condicions contractuals, amb les condicions de treball, que necessiten un suport professional i també emocional. Ha estat –i jo crec que en això hi estem tots d’acord– , precisament, l’esforç dels professionals sanitaris el que millor ha pogut donar resposta a una crisi com aquesta. Ara cal que des de la política corresponguem a aquest esforç.
La crisi té també una dimensió no només sanitària, sinó econòmica i social. Ens ha preocupat molt l’augment de les desigualtats en un terreny com el de l’educació. L’educació ha de ser presencial i, per tant, coincidim amb el Govern que qualsevol afectació a les escoles ha de ser l’última mesura plantejable, perquè s’ha demostrat que tant els mestres, com els alumnes, com el personal d’administració i serveis han sabut fer front a aquesta crisi i avui les nostres escoles són segures. Mai podem dir al cent per cent, però són segures per fer la seva feina. Ara bé, és veritat que en moments de confinament ens ha fallat. Hi ha una escletxa digital que encara no s’ha tancat. Encara hi ha massa famílies que no disposen dels mecanismes informàtics i de connectivitat necessaris. I això requereix més recursos, més recursos, i voldríem saber –sempre ho diem– quan s’aplicaran, a part dels que ja ha anunciat el Govern espanyol.
I el vicepresident sempre em diu: «Si és que ja ho diem». Però és que nosaltres no volem els grans números, vicepresident –que també els volem–, però volem el detall, volem saber en què, concretament, i a on, concretament, s’han aplicat, s’han destinat els recursos de la Generalitat.
És veritat que una crisi com aquesta ha posat en qüestió, i amb dificultat, i amb estrès, tots els governs, tots. I jo crec que hem de donar per bo que els governs fan tot el possible. El que passa és que és veritat que davant d’una pandèmia com aquesta tot el possible sempre sembla insuficient. Sempre podem dir: arriben tard, i malament, i no n’hi ha prou. Això són unes afirmacions que aguanten el pas del temps o el govern o la zona en què s’apliquin. Ara, nosaltres el que sí que volem és la màxima informació, la màxima transparència, que és l’únic que pot generar la màxima confiança, que és el que els ciutadans ens reclamen.
Volem reforçar el sistema de protecció social, perquè els efectes socials –i ho deia el vicepresident– depenen molt de la classe social, de la situació econòmica de cada família, de cada persona, i cal reconèixer que aquesta crisi, com tantes altres, acaba recaient més sobre els sectors més febles de la nostra societat. I no ens podem permetre un augment de les desigualtats o que hi hagi una part significativa de la nostra societat que es quedi, doncs, deixada, diríem, de la mà de Déu, deixada de l’ajut necessari.
Tercera vessant: la crisi econòmica. Aquí també tots diem: «Els recursos que estem posant per intentar rescabalar els sectors més afectats són insuficients.» Aquí el Govern ens ha de dir realment el que està fent; a part dels compromisos ja presos, com s’estan executant; si realment es valora…, que n’hi ha prou o que es necessita més. I després hi han sectors que…, a alguns encara no hi hem entrat prou. Per exemple, jo l’altre dia em veia amb representants de l’oci nocturn i ens deien: «Nosaltres som els primers als que se’ns va tancar, els que veiem més lluny la reobertura i no hi han mesures concretes que ens ajudin.»
I aquí té raó el vicepresident: no només estem parlant de les mesures que pugui prendre el Govern de Catalunya, també de les que pugui prendre el Govern d’Espanya o fins i tot alguns grans ajuntaments. I hem d’anar de la mà per assegurar que arribem a tot arreu on és necessari amb la màxima contundència possible.
És veritat que l’Estat haurà transferit, quan acabi l’any, 3.225 milions d’euros per fer front a despeses extraordinàries. Fa quinze dies ho deia la consellera Budó: amb el marge addicional de dèficit, doncs, hem pogut incorporar més recursos. Nosaltres el que demanem és més contundència, més ajuda, perquè hi han sectors que realment la segona onada els ha vingut com una espècie de clatellada de la que tenen greus dubtes que se’n puguin sortir. Alguns pensaven que superada la primera, amb molta dificultat i molta precarietat, podien seguir endavant, però ara els hem dit entre tots –ho fa el Govern, però amb el nostre suport– que cal que es retinguin, que cal que congelin la seva activitat.
Vicepresident, nosaltres el que volem és deixar clar novament davant la cambra que donem suport a les seves mesures, a les mesures que han pres. No és veritat que no hi hagi criteris de tipus general. Afortunadament, a Espanya tenim un Consell Interterritorial de Salut, en el qual totes les comunitats autònomes participen, i ha establert uns criteris d’actuació general. Però és molt bo que sigui precisament el Govern de cada comunitat autònoma el que les apliqui, les modeli, a les necessitats de cada lloc. I aquesta governança, que afegeix proximitat a criteris de tipus general en el qual les comunitats participen i que la seva autoritat és la màxima en aquesta nova etapa de l’estat d’alarma, jo crec que és un model que ha de millorar però que és el bo.
Acabo, president –vicepresident, perdó, en substitució del president. Volem que ens senti al seu costat. Nosaltres volem sortir-nos-en, volem donar a la societat catalana confiança en ella mateixa i un bon funcionament del Govern. No ens deixem endur per la querella partidista ni pel soroll. Cerquem l’eficàcia, cerquem la col·laboració, perquè al final si vostès se’n surten com a Govern millor se’n sortirà la societat catalana, que és del que es tracta. Moltes gràcies.
RÈPLICA:
També molt breument, faré un resum de la nostra posició al voltant d’aquest debat.
En primer lloc, i ho reitero, suport a les decisions preses. Certament, això també va lligat a un sentit crític de la gestió concreta que vostès en fan. Però jo crec que és molt bo que la societat percebi que, pel que fa a decisions que són dures, que impliquen limitacions de mobilitat, que impliquen limitacions a l’activitat econòmica d’autònoms i empreses, es prenen…, les pren el Govern, que és qui té la responsabilitat, però també té el suport, almenys, d’algun partit de l’oposició, per responsabilitat, pel convenciment que sense un sacrifici ara el mal serà molt pitjor després.
Després, és veritat, som certament crítics amb alguns elements que vull repassar molt molt ràpidament.
Un de primer: primer, primària. Nosaltres creiem que cal fer un esforç addicional per obrir consultoris i CAPs. Sabem que hi han dificultats de personal, que no es poden improvisar ni metges ni infermeres, però creiem que és molt important recuperar la plena activitat de l’assistència primària.
Segon. Segurament en aquests moments, tot i que ara la Rt va baixant, doncs encara no podem fer…, o ser tot lo eficaços que voldríem en el rastreig i seguiment de contactes, però ho haurem de tornar a ser ben aviat, perquè les coses tendiran a anar millor, i, per tant, per escurar el plat necessitarem més professionals del rastreig, més gent dedicada, des del punt de vista professional, a fer aquesta feina.
Tercer. Alerta a l’increment de les llistes d’espera. Em refereixo especialment, lògicament, als casos no Covid, perquè en època de pandèmia i de grans urgències –és obvi– el primer és el més urgent, però això no ens ha de fer perdre de vista les moltes demandes ciutadanes en matèria sanitària que no tenen a veure estrictament amb la Covid.
Després, professionals sanitaris. Hi ha, jo crec, per part dels professionals sanitaris, molt suport, molta responsabilitat, però també estan alguns d’ells, o molts d’ells, cremats pel que consideren una manca d’atenció suficient en els darrers anys. I, per tant, recuperar condicions salarials, condicions laborals i el suport professional i emocional que els cal, és imprescindible.
Suport als sectors econòmics afectats, tant com es pugui, sabent –ho deia el vicepresident– que segurament mai en tindrem prou. Però, realment, alguns dels sectors han considerat que no se’ls ha tingut prou presents en una crisi que els ha afectat, sobre la qual no tenen cap mena de responsabilitat, però que, realment, els està impedint ingressos, i, efectivament, la fiscalitat segueix exigint-los uns pagaments als quals no poden fer-hi front.
Després, recordar: pacte per la reactivació econòmica. Certament, estem en aquest moment d’interinitat que potser no ajuda en aquestes qüestions, però comptin amb nosaltres. A nosaltres ens passa el que a molta gent: ens trobem les decisions ja preses. Ens hagués agradat conèixer-les abans i poder contribuir, si cal i si fóssim capaços, a millorar-les. Sabent que després donarem suport al que el Govern decideixi, perquè és a qui li toca. Nosaltres el que reclamem és que aquest esforç per a la reactivació es faci comptant també amb els grups parlamentaris.
Pacte per la salut. No ens en cansarem. Potser ara és el millor moment, ara és el moment en què probablement a la societat hi ha més consciència de la necessitat d’enfortir el sistema sanitari públic, i, per tant, és un moment dolç per parlar del que tots entenem que és una prioritat.
I, per últim, màxima transparència, vicepresident. Nosaltres no volem ni barrejar temes ni aprofitar investigacions que estan en aquests moments en una situació molt preliminar, no volem donar-les ni per bones ni per dolentes. El que sí que li diem al Govern és que, com més aviat sigui capaç de proporcionar la informació, més ràpidament esvairem dubtes que es poden generar i inquietuds que estan presents avui en la nostra societat. Moltes gràcies.
