“Compromesos amb el renaixement cultural”
  • Blog
  • Publicat

“Compromesos amb el renaixement cultural”

Es diu moltes vegades que la cultura és l’aire que respirem, i potser és cert: la cultura ens envolta i forma aquest comú denominador que ens uneix i ens vincula. De la mateixa manera intitula Antonio Monegal el seu assaig “Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura”, perquè la cultura, com l’aire, s’expandeix i ho omple tot: els espais buits, els temps morts, les preguntes. I com l’aire, la cultura sempre està en moviment: lluny de ser un bé immutable és una cosa que viatja, que transporta idees noves i olors llunyanes. El vent del mar canvia en arribar a la muntanya, muta a les ciutats, als deserts, als altiplans o les valls. La cultura també: canvia i evoluciona, i mantenint-se sempre com aquell aire que respirem, comú i compartit.

El mes de setembre passat, a Mèxic, va tenir lloc la Conferència Mundial de la UNESCO, celebrada 40 anys després de la primera Conferència sobre Polítiques Culturals. En aquest fòrum, el més important per debatre i fixar les prioritats de les polítiques culturals públiques a nivell mundial, 190 països de tot el món ens plantegem una meta molt ambiciosa: aconseguir que la cultura sigui considerada per la UNESCO com un dels objectius de desenvolupament sostenible a l’agenda posterior al 2030. Per què? Perquè com l’aire, la cultura travessa tots els objectius, sí, però té prou importància per ser defensada i reivindicada per ella mateixa. La cultura és una poderosa eina capaç de generar societats més riques, més justes, més igualitàries, més sostenibles. La cultura és vida, ho sabíem abans de la pandèmia, i ho vam confirmar després de la dura experiència viscuda. La cultura és una part essencial del nostre desenvolupament personal i col·lectiu, i ha de tenir un paper crucial en la construcció de millors societats i ciutadanies. La cultura ens pot fer més feliços, com a persones i com a societats. Aquest convenciment en el poder de la cultura ens porta a proclamar que el 2023 ha de continuar sent a Espanya un any de renaixement cultural. I en això estan centrats els esforços del Ministeri de Cultura i Esport i del Govern espanyol en el seu conjunt. Perquè el renaixement cultural és més que una necessitat, és una obligació: qualsevol projecte de recuperació, de transformació, de millora, ha d’incorporar la cultura com a eix vertebrador

Els dos grans projectes del Ministeri de Cultura i Esport, el Bo Cultural Jove, i l’Estatut de l’Artista, enfocats a elevar la consideració social de la cultura, universalitzar l’accés i millorar les condicions de vida i treball dels artistes, es desenvolupen sota un paraigua inèdit en la nostra història recent: el del pressupost de cultura més gran mai conegut. Si el 2018, abans de l’arribada del president Pedro Sánchez al Govern, el pressupost del Ministeri de Cultura i Esport va ser de 869 milions d’euros; en el projecte de pressupostos aprovat pel Congrés el mes de novembre passat aquest pressupost puja a 1.513 milions d’euros: un increment del 74,11 % en 4 anys. Si comptem el conjunt de polítiques culturals i esportives del Govern, la xifra augmenta fins a assolir els 1.804 milions d’euros, un increment respecte al 2022 del 13,5%. Són xifres inèdites que simbolitzen el compromís del Govern de coalició progressista amb la cultura.

Compromís que es desplega, com deia, en dos àmbits primordials. El primer és l’Estatut de l’Artista, un conjunt de mesures i canvis legislatius encaminats a reconèixer les particularitats de la tasca dels treballadors i de les treballadores de la cultura i així millorar-ne les condicions laborals, socials i fiscals. L’elaboració de l’Estatut de l’Artista és un mandat del Congrés, però també és un compromís del Govern que ha de donar resposta a una sèrie d’especificitats i desafiaments estructurals als què el sector cultura fa front cada dia. En el marc de l’Estatut de l’Artista hi ha mesures ja posades en marxa, com ara el contracte de durada determinada per a l’activitat cultural, i d’altres imminents, com ara completar la compatibilitat de les pensions amb les activitats artístiques i la percepció de drets d’autor, o la reducció dels tipus de retenció a compte de l’IRPF en certs casos, entre d’altres. Dos temes crucials, en un estadi de desenvolupament força avançat, són la creació d’una prestació per desocupació estructural que s’adapti a la intermitència que caracteritza l’activitat cultural, així com la revisió dels criteris de cotització dels treballadors i treballadores autònoms de la cultura.

El Bo Cultural Jove és l’altre gran projecte del Ministeri de Cultura i Esport: un projecte pioner a Espanya, en dimensions, complexitat i ambició, que ha mobilitzat tot el sector cultural i busca arribar gairebé a mig milió de joves, creant un dret nou: l’accés a la cultura en inaugurar la majoria d’edat. El Bo Cultural Jove és un projecte que hem posat en marxa en un temps rècord: només 6 mesos després de l’aprovació dels Pressupostos generals de l’Estat del 2022 s’obrien els terminis per a l’adhesió d’entitats i empreses culturals i dels joves beneficiaris. Després de tres mesos de període d’inscripció, s’han rebut més de 280.000 sol·licituds, que equivalen al 58% dels joves que fan 18 anys el 2022. Totes i tots ells inauguren un dret pioner i del qual tots hem d’estar orgullosos: el d’un millor accés a la cultura en tota la seva diversitat.

La cultura, ho deia en començar, és com l’aire: de vegades invisible, però amb pes. Només la cultura té la capacitat d’operar en el terreny simbòlic, emocional, però també en el terreny físic i tangible. Només la cultura ens enriqueix alhora com a persones i com a societat. Que el 2023 continuï sent, per tant, un any de renaixement cultural. Aquest ha de ser el nostre compromís col·lectiu.

Miquel Iceta

  • Biografia
  • Galería fotogràfica
  • Diari
  • Arxiu digital
  • Poesia japonesa
  • Publicacions
  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
×