Intervenció al Forum Europa

Gràcies al Forum Europa i als patrocinadors per fer possible aquest esmorzar-col·loqui.

Les meves primeres paraules han de ser d’agraïment a Jordi Hereu. D’agraïment per haver-me volgut presentar i per les amables paraules que m’ha dedicat. Heu de disculpar-lo perquè l’amistat que ens uneix l’ha fet potser exagerar una mica. Però m’omple d’orgull que hagi estat precisament Jordi Hereu qui m’hagi presentat avui aquí, en l’inici d’un curs polític decisiu pera Catalunya.

Vull també saludar la presència de la presidenta del Parlament amb qui m’uneixen tantes diferències amanides per un gran respecte institucional. Saludo el president Montilla, el president del PSC, Angel Ros, el meu predecessor Pere Navarro.

Saludo també Joaquim Gay de Montellà de Foment del Treball, Joan Carles Gallego de Comissions Obreres i María Recuero d’USO, Lluís Franco, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, els companys Lluís Rabell i Joan Coscubiela. Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí. I molts companys i companyes del partit que resultaria molt llarg de mencionar però que vull resumir en Antonio Balmón, Meritxell Batet, Jaume Collboni, i Assumpta Escarp.

Intentaré fer una intervenció tan breu com sigui possible per facilitar el col·loqui i la centraré en les cruïlles a les que ens enfrontem en la política catalana i espanyola i en la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Els exposaré com veig les coses, però ja els aviso que no esperin solucions màgiques ni falses dreceres a cap dels problemes que assenyalaré. Massa solucions màgiques i massa dreceres ens han fet perdre ja massa temps.

Començo per la política espanyola.

I ho vull fer sense embuts ni subterfugis. Passi el que passi diumenge al País Basc i a Galícia, a partir de dilluns cal explorar la formació d’una majoria i d’un govern de canvi i progressista a Espanya. Cal explorar totes les possibilitats.

No comparteixo la idea de que ‘per responsabilitat’, els socialistes hem de deixar governar Mariano Rajoy. Ans el contrari, per responsabilitat hem d’intentar substituir-lo.

No he sabut trobar cap raó per afavorir la continuïtat de Mariano Rajoy i del PP. No mentre hi hagi la possibilitat de substituir-los.

Deixi’m que ràpidament els doni els tres principals motius que ens mouen a treballar per l’alternativa.

El primer motiu, només cal mirar la nostra societat, el nostre entorn, familiars, amics i coneguts per veure com ha afrontat el PP la crisi econòmica. Qui ha guanyat amb la crisi i qui ha sortit perdent. Amb el PP acabarem de sortir de la crisi, sí, però amb una societat més desigual, amb més exclusió, amb més pobresa. Nosaltres volem una sortida de la crisi ben diferent, volem una societat més cohesionada, amb més oportunitats i millor repartides.

El segon motiu, és la necessitat d’una profunda i urgent regeneració democràtica. El que avui sabem ja del PP i de Mariano Rajoy en aquest terreny hauria de ser suficient per no donar detalls. L’intent d’anomenar l’ex-ministre Soria com a directiu del Banc Mundial m’excusa de donar més exemples.

No vull pensar com ens haguéssim sentit els socialistes si després d’haver facilitat la investidura de Mariano Rajoy ens haguéssim trobat amb això. I ningú no pot assegurar que sigui el darrer episodi perquè, precisament, el problema és que Mariano Rajoy no pensa en termes de regeneració democràtica sinó d’estricta conveniència partidista. I la corrupció i les irregularitats tenen profundes arrels en el PP.

I el tercer motiu, és que amb el PP es poden trencar la nació espanyola i la nació catalana. Per a nosaltres la nació no són la història, les institucions o els símbols. Tot això cal respectar-ho però no és el que constitueix la nació. La nació és la gent i la forma en què s’articula el consens per garantir la convivència en societat de manera que aquesta pugui acollir la pluralitat dels ciutadans i dels seus sentiments de pertinença.

El PP trenca la cohesió que proporciona aquest consens que cal conrear de forma permanent, aquest consens que el PP menysprea quan vol imposar la seva visió als altres. Amb el PP s’han agreujat fins a límits mai vistos els problemes d’articulació territorial entre les diferents nacions, nacionalitats i regions que integren Espanya. Ha trencat tot els consensos i es nega a cercar-ne de nous. Alguns em diran que el PP no és l’únic responsable. I és cert, però qui té més capacitat per afrontar aquest problema i no ho fa n’acaba sent el principal responsable.

Hi ha qui diu que l’alternativa al PP és un ‘lío’. I jo no dic que sigui senzill. El que dic és que si fa un temps el problema era el bipartidisme, ara el problema és trobar en un mapa polític més fragmentat, els acords necessaris per tirar endavant.

Recordin Portugal. El partit conservador, que estava al govern, va guanyar les eleccions amb el 38,5% dels vots i el 45% dels escons. Però, contra tot pronòstic, gràcies a un acord entre el Partit Socialista, el Partit Comunista i el Bloco d’Esquerda, es va formar un govern alternatiu presidit per Antonio Costa que, curiosament, havia obtingut 85 escons. Un govern sòlid que va reduint el dèficit públic i té una qualificació estable a les agències de rating.

Dic això també perquè alguns diuen que el procés d’ajustament de l’economia serà molt dur i seria millor que el fes el PP. Personalment estic radicalment en contra d’aquest plantejament. Penso en la gent que ens ha donat suport, penso en la gent que més ens necessita, i no vull desentendre’m d’una situació per dura que sigui. Som, sobretot, gent responsable.

Sé que hi ha gent espantada per un eventual acord PSOE-Podemos, molts també estaven espantats pels governs catalanistes i d’esquerres...