Gràcies, senyores i senyors diputats.

Permeti’m que comenci dient que, des del nostre punt de vista, aquesta legislatura comença tan malament com l’anterior. I m’explicaré. També l’anterior legislatura va començar amb un Ple convocat d’un dia per l’altre, amb unes converses telefòniques de la llavors presidenta, que ho recordarà, amb els presidents dels grups.

Moltes gràcies, senyor president.

• No es pot fer una investidura sense presència del candidat a la presidència
• No es pot governar Catalunya des de fora de Catalunya

Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, senyor candidat: no s’estranyarà, però vull començar confirmant que no tindrà el nostre vot favorable, ni tampoc la nostra abstenció. Però m’agradaria justificar-ho des del respecte a totes les posicions polítiques, i encara més a les persones. No els tindrà per tal com ha estat proposat. Perquè no només és que l’hagin proposat digitalment –era la Catalunya digital de la qual vostè parlava–, sinó que vostè ha acceptat encantat la subordinació a qui vostè considera president legítim. Jo, sobre això, l’hi he de respectar. Vostè considera que és el president legítim, però és que molts catalans només podem considerar legítim el president que obtingui la confiança d’aquest Parlament. I, per tant, de vostè se’n podria dir que serà president de la Generalitat, si és que hi arriba, per gràcia d’en Puigdemont i amb el permís de la CUP. El Govern ja li han fet. I ara estem llegint ja a l’Stampa que sembla que la convocatòria de les properes eleccions també li faran. Escolti’m: no és bo. Però no per a vostè, sinó per a la institució.

Gràcies, senyor president.

Senyores i senyors diputats,

Gràcies, senyor president.

Senyores i senyors diputats, molt honorable president de la Generalitat, la veritat és que estem molt satisfets de poder mantenir aquest intercanvi sobre la composició i els objectius del nou Govern de la Generalitat. I aprofito, d’entrada, per desitjar-los a tots vostès sort i encert. I, si m’ho permet, amb el to que faig servir sempre, si m’ho permet la líder de l’oposició, espero que no es compleixin els temors que ella ha expressat des d’aquesta tribuna. Perquè, certament, vostès són –han de ser– el Govern de Catalunya, el Govern de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Això no vol dir que sigui un govern neutre, això no vol dir que sigui un govern sense ideologia, això no vol dir que no sigui un govern determinat a defensar uns plantejaments; però mai poden perdre de vista que aquest país, que és plural, és molt ric i divers, i en ell hi conviuen sensibilitats molt diferents.

Vaig néixer el 17 d’agost de 1960 a Barcelona. El meu interès per la política es desperta en el curs 1976-1977 en el COU Jaume Bofill. Al llarg de l’any 1977 assisteixo a diversos actes polítics organitzats per partits d’esquerres, especialment els dels diversos partits socialistes que hi havia llavors a Catalunya. Finalment, el setembre del 1977 (ja celebrades les eleccions generals en les que no havia votat perquè encara no tenia 18 anys) vaig afiliar-me al Partit Socialista Popular Català , secció catalana del PSP de Tierno Galván. Vaig comprovar ràpidament que aquest partit patia una greu divisió interna entre dos sectors, un encapçalat per Jaume Mata i l’altre per Xavier Nart. Tot i sentir-me més proper de Nart, vaig considerar que no tenia sentit allargar una militància en un grup que estava destinat a integrar-se en el PSOE (com així va succeir).

Accelerant el procés, en la primavera de l’any 1978 em vaig afiliar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, organització juvenil de la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). S’obria el procés de la unitat socialista i a causa de la meva procedència del PSP, algú devia considerar oportú que m’incorporés a la Comisió d’Unitat de les organitzacions juvenils socialistes catalanes. Vaig ser elegit Secretari de Política Estudiantil de la Joventut Socialista de Catalunya en el Congrés Constituent de la JSC celebrat a l’Orfeó de Sants a Barcelona els dies 7 i 8 d’octubre de 1978. I aquí arrenca la meva trajectòria política, lligada des de l’inici al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), primer a l’Agrupació de Gràcia, després a l’Agrupació Socialista Universitària, després a l’Agrupació de Cornellà fins arribar a la meva actual Agrupació, la de Sant Martí a Barcelona.

Vaig ser membre de la Comissió Executiva del PSC des de 1984 al 2011; la darrera responsabilitat que hi vaig desenvolupar va ser la de Viceprimer secretari i portaveu del partit. He estat regidor de l’Ajuntament de Cornellà (1987-1991), Director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern (1991-1995), Sots-director d’aquest mateix Gabinet (1995-1996), Diputat al Congrés per Barcelona (1996-1999) i Diputat al Parlament de Catalunya des de 1999 fins el 2020.

Vaig ser membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE en el període que va del 37 al 38 Congrés federal del partit. Vaig ser president de la Fundació Rafael Campalans (2012-2014). Del 2014 al 2020 he estat primer secretari del PSC i president del Grup Socialista al Parlament de Catalunya.

Vaig ser candidat socialista a la Presidència de la Generalitat en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i 2017. El 2021 Pedro Sánchez em va nomenar Ministre de Política Territorial i Funció Pública, i més tard Ministre de Cultura i Esport. Vaig ser elegit President del PSC en el Congrés extraordinari del partit celebrat a Barcelona els dies 18 i 19 de desembre de 2021.

He publicat els llibres: “Diari de Campanya: les eleccions del canvi, 2003”, Editorial Mediterrània (2004), “Catalanisme federalista”, Fundació Rafael Campalans (2007), “Icetadari”, RBA (2015) i “La tercera vía. Puentes para el acuerdo”, Los libros de la Catarata (2017). També estan disponibles a la meva pàgina de Bubok els llibres autoeditats “Trenta anys de militància socialista” (2008) i “Idees pel debat socialista” (2010). Com a referència biogràfica resulta imprescindible el llibre de Raúl Montilla “Iceta. El estratega del Partido Socialista”, Ediciones B (2017).

1978

15-16 juliol

Dissolució de la FSC (PSOE), PSC (C) i PSC (R) i fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Primer Secretari: Joan Reventós.

7-8 octubre

Dissolució de les Joventuts Socialistes de Catalunya, el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i el Moviment de Joventuts Socialistes de Catalunya i fundació de la Joventut Socialista de Catalunya. Primer Secretari: Jordi Casanova. Miquel Iceta és elegit Secretari de Política Estudiantil.

6 desembre

Referèndum constitucional. A Catalunya es registra un 67,91% de participació i un 91,09% de vots afirmatius. A tota Espanya la participació va ser de 67,11% i un 88,54% de vots favorables.

31 desembre

Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 41,9% dels delegats i la UGT el 17,2%.

1979

23 febrer

Narcís Serra dimiteix com a Conseller de Política Territorial i Obres Públiques del govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas per a presentar-se a les eleccions municipals. Serà substituït per Lluís Armet. Del Govern en són també membres Joan Reventós (Conseller polític) i Joan Codina (Conseller de Treball).

1 març

Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 876.918 vots i 17 diputats, encapçalats per Joan Reventós. La UCD guanya les eleccions a tot Espanya amb 168 diputats i el PSOE n’obté 121.

30 març

Es constitueix la Fundació Rafael Campalans.

3 abril

Eleccions municipals. El PSC presenta 214 llistes i impulsa 50 agrupacions d’electors. El PSC obté 712.288 vots (primer partit català) i 1023 regidors, guanyant 91 alcaldies.

17-20 maig

28 Congrés federal del PSOE. Felipe González dimiteix i es constitueix una Comissió Gestora.

28-29 setembre

Congrés extraordinari del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari General: Felipe González. Raimon Obiols i Carlos Cigarrán són elegits membres de la Comissió Executiva Federal.

25 octubre

Referèndum estatutari. La participació és del 59,3% i els vots afirmatius constitueixen el 88,1%.

21-23 desembre

Es celebra a Barcelona el 14è Congrés de la Federación de Juventudes Socialistas de España.

1980

8 gener

Constitució de l‘Agrupació Socialista Universitària. Miquel Iceta és nomenat membre de la seva Comissió Executiva.

9-10 febrer

Es suspèn el 2on Congrés de la JSC per greus desacords interns i s’anomena una Comissió Gestora de la que Miquel Iceta n’és membre.

20 març

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Joan Reventós, obté 608.689 vots i 32 escons. Jordi Pujol guanya les eleccions amb 43 escons i és investit president de la Generalitat amb el suport de Centristes de Catalunya-UCD i ERC.

6-8 juny

5è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Luis Fuertes.

4-6 juliol

2on Congrés del PSC. Enmig d’una greu crisi interna, s’elegeix una nova direcció encapçalada per Joan Reventós, en la que no participa l’anomenat sector “obrerista”. Miquel Iceta és delegat al Congrés i forma part del corrent majoritari anomenat “unitari”.

1-2 novembre

2on Congrés de la JSC. Primer secretari: Javier Pérez Llorca.

31 desembre

Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 36,3% dels delegats i UGT el 31,24%.

1981

23 febrer

Intent de cop d’Estat encapçalat pels generals Milans del Bosch i Armada i el tinent coronel Tejero. El cop fracassa gràcies a la decisiva intervenció del Rei.

21-24 octubre

29 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Salvador Clotas és elegit Secretari de Cultura i Raimon Obiols i Joan Prats, Secretaris executius.

29 octubre

El Congrés dels Diputats acorda iniciar els tràmits per a l’adhesió d’Espanya a l’OTAN amb el vot en contra del PSOE.

28-29 novembre

3er Congrés de la JSC. Coordinador nacional: Xavier Soto.

1982

13-14 febrer

Congrés extraordinari de la UGT de Catalunya. Secretari general: José Valentín Antón.

29-31 maig

3er Congrés del PSC. Primer secretari: Joan Reventós.

3 juliol

Assemblea de la Federació de Barcelona del PSC. Primer Secretari: Jordi Parpal. Miquel Iceta s’incorpora a la Comissió Executiva adscrit al Secretari d’Organització, Antonio Santiburcio.

28 octubre

Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 1.575.260 vots i 25 diputats, encapçalats per Raimon Obiols. Victòria del PSOE per majoria absoluta a tot Espanya amb 202 diputats.

2 desembre

Pasqual Maragall pren possessió com alcalde de Barcelona en substitució de Narcís Serra.

3 desembre

Constitució del primer govern socialista presidit per Felipe González. Ministre de Defensa: Narcís Serra. Ministre de Sanitat: Ernest Lluch.

31 desembre

Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 38,2% dels delegats i UGT el 30,3%.

1983

8 maig

Eleccions municipals. El PSC presenta 352 llistes. El PSC obté 967.631 vots (primer partit català) i 1.700 regidors, guanyant 179 alcaldies.

1-3 juliol

6è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari General: Justo Domínguez.

10 juliol

Congrés Extraordinari del PSC. Joan Reventós és elegit president del partit, en haver estat nomenat ambaixador a Paris pel govern de Felipe González. Raimon Obiols, nou Primer Secretari.

2-4 desembre

4rt Congrés de la JSC. Primer Secretari: Xavier Soto.

1984

29 abril

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Raimon Obiols, obté 866.425 vots i 41 escons. Jordi Pujol guanya les eleccions per majoria absoluta amb 72 escons i és investit president de la Generalitat.

23-25 novembre

4rt Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer Secretari: Raimon Obiols. Miquel Iceta s’incorpora a la Comissió Executiva adscrit al Secretari d’Organització, Josep Maria Sala.

13-16 desembre

30 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Salvador Clotas és reelegit Secretari de Cultura.

1985

12 juny

Signatura del Tractat d’adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.

5 juliol

Joan Majó s’incorpora al Govern de Felipe González com a Ministre d’Indústria.

10 desembre

El Congrés dels Diputats elegeix els 37 diputats que formaran part de la delegació de 60 representants espanyols al Parlament europeu. Entre ells hi ha Joan Colom, Dolors Renau, Xavier Rubert i Josep Verde.

13-15 desembre

5è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Xavier Soto.

16 desembre

El Senat elegeix els 23 senadors que formaran part de la delegació de 60 representants espanyols al Parlament europeu. Entre ells hi ha Carlos Barral.

1986

1 gener

Espanya ingressa a la Comunitat Econòmica Europea.

12 març

Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’Aliança atlàntica. Amb una participació del 59,76%, el 53,09% dels votants ratifiquen l’adhesió. A Catalunya, la participació va ser del 62,99%, amb una majoria de vots negatius del 50,99%.

8-10 maig

7è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Justo Domínguez.

22 juny

Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.302.310 vots i 22 diputats, encapçalats per Narcís Serra. Nova victòria del PSOE a tot Espanya per majoria absoluta amb 184 diputats.

25 juliol

Tercer govern de Felipe González. Cessen Ernest Lluch i Joan Majó.

15 desembre

Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 41,1% dels delegats i UGT el 34,9%

1987

10 juny

Eleccions municipals. El PSC presenta 367 llistes. El PSC obté 1.135.321 vots (primer partit català) i 1703 regidors, guanyant 141 alcaldies. Miquel Iceta és elegit regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i portaveu del Grup Municipal Socialista.

Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.117.564 vots i tres eurodiputats (Joan Colom, Xavier Rubert i Josep Verde). El PSOE guanya a tot Espanya amb 28 diputats.

1 juliol

Entra en vigor l’Acta Única Europea.

11-13 desembre

5è Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer Secretari: Raimon Obiols. Miquel Iceta és elegit Secretari de Formació.

1988

22-24 gener

31 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Salvador Clotas és reelegit Secretari de Cultura. Josep Maria Sala i Dolors Renau són elegits Secretaris executius.

30 gener

Presentació del llibre col·lectiu “Federalismo y Estado de las Autonomías” (ed. Planeta). Es tracta d’una formulació completa del plantejament federalista aprovat pel 5è Congrés del PSC.

29 maig

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Raimon Obiols, obté 802.828 vots i 42 escons. Jordi Pujol torna a guanyar les eleccions per majoria absoluta amb 69 escons i és investit president de la Generalitat.

10 juny

Mor el President Tarradellas.

8 juliol

Celebració del 10è aniversari del PSC a la plaça de braus Monumental de Barcelona.

15 agost

Commemoració del centenari de la fundació de la UGT a la seu del Círculo Socialista de Barcelona. La UGT celebra el seu congrés constituent al núm. 29 del carrer Tallers de Barcelona entre el 12 i el 15 d’agost de 1888.

30 setembre – 1 octubre

6è Congrés de la JSC. Primer secretari: Xavier Soto.

14 novembre

Espanya ingressa a la Unió Europea Occidental (UEO).

25 novembre

Acte de constitució de la Fundació Josep Comaposada, de la UGT de Catalunya.

26 novembre

Ricard Torrell és elegit secretari general de la IUSY (Unió Internacional de la Joventut Socialista).

1989

11 febrer

Constitució de l’Associació Socialista d’ex-Combatents de la República i Víctimes de Guerra.

Congrés Extraordinari de la UGT de Catalunya. Secretari general: Justo Domínguez.

6 maig

Congrés extraordinari del PSC, “L’esquerra que uneix Europa”.

15 juny

Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 865.508 vots i tres eurodiputats (Joan Colom, Xavier Rubert i Josep Verde). El PSOE guanya a tot Espanya amb 27 diputats.

29 octubre

Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.123.975 vots i 20 diputats, encapçalats per Narcís Serra. Tercera victòria del PSOE a tot Espanya per majoria absoluta amb 176 diputats.

1 desembre

El Comitè Nacional de la UGT de Catalunya desaprova la gestió del Secretariat Nacional encapçalat per Justo Domínguez, que dimiteix. Es nomena una Comissió Gestora amb Josep Maria Alvarez com a President.

1990

26 febrer

Presentació del “Programa 2000″ a Barcelona. Oradors: Enrique Curiel, Manuel Escudero, Miquel Iceta i Raimon Obiols.

3-5 maig

8è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Alvarez.

10 setembre

Els GRAPO col·loquen una bomba a la seu central del PSC al carrer Nicaragua de Barcelona.

12-14 octubre

6è Congrés del PSC. President: Joan Reventós. Primer secretari: Raimon Obiols. Miquel Iceta és reelegit com a Secretari de Formació.

9-11 novembre

32è Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Salvador Clotas és elegit Secretari de Cultura i Educació; Raimon Obiols i Josep M. Sala, Secretaris executius.

15 desembre

Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 44,1% dels delegats i UGT el 40,5%.

1991

11-13 gener

7è Congrés de la JSC. Primer secretari: Joan Ignasi Elena.

12 gener

Dimissió d’Alfonso Guerra com a Vicepresident del govern.

13 març

Nou govern de Felipe González. Narcís Serra és Vicepresident, deixant el Ministeri de Defensa; Josep Borrell i Jordi Solé Tura són nomenats Ministres d’Obres Públiques i Transports i de Cultura, respectivament.

26 maig

Eleccions municipals. El PSC presenta 497 llistes. El PSC obté 1.016.502 vots (primer partit català) i 1924 regidors, guanyant 148 alcaldies. Miquel Iceta és reelegit regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

24 juny

Miquel Iceta cessa com a regidor de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat en ser nomenat Director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern.

23 novembre

Congrés extraordinari del PSC, “Catalunya, 92!”.

1992

7 febrer

Signatura del Tractat de Maastricht, pel qual es crea la Unió Europea.

15 març

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Raimon Obiols, obté 728.311 vots i 41 escons. Jordi Pujol guanya les eleccions per majoria absoluta per tercera vegada amb 70 escons i és investit president de la Generalitat.

8 maig

Pasqual Maragall pren possessió com a president del Consell de Municipis i Regions d’Europa.

25 juliol

Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

1993

6 juny

Eleccions generals. El PSC guanya les eleccions a Catalunya i obté 1.277.838 vots i 18 diputats, encapçalats per Narcís Serra. Victòria del PSOE a tot Espanya per majoria relativa amb 159 diputats.

1994

4-6 febrer

7è Congrés del PSC. Es crea un Comitè d’Acció Política format pel President (Joan Reventós), el Primer secretari (Raimon Obiols) i 4 Secretaris Nacionals (Josep Borrell, Pasqual Maragall, Josep M. Sala i Narcís Serra). Miquel Iceta és elegit Secretari d’Estudis.

18-20 març

33 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Felipe González. Raimon Obiols és elegit Secretari de Relacions Internacionals; Manuela de Madre i Narcís Serra són elegits Secretaris executius.

27 març

8è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Iñaki Guerrero.

20-22 abril

9è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep M. Alvarez.

12 juny

Eleccions europees. CiU guanya a Catalunya però empata en escons amb el PSC que obté 721.374 vots i tres eurodiputats (Joan Colom, Anna Terrón i Josep Verde).

1995

6-7 març

Celebració a Barcelona del 2on Congrés del Partit dels Socialistes Europeus. Raimon Obiols és elegit Vicepresident.

28 maig

Eleccions municipals. El PSC presenta 520 llistes. El PSC obté 1.016.502 vots (primer partit català) i 1705 regidors, guanyant 143 alcaldies (a la xifra de regidors cal afegir-hi els socialistes elegits en llistes independents de progrés).

28 juny

Dimissió de Narcís Serra com a Vicepresident del govern.

14 octubre

Miquel Iceta és nomenat Sots-director del Gabinet de la Presidència del Govern, amb rang de Sots-secretari.

17 novembre

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Joaquim Nadal, obté 802.252 vots i 34 escons. Jordi Pujol guanya les eleccions amb 60 escons, i tot i que perd la majoria absoluta és investit president de la Generalitat amb el suport del PP i l’abstenció d’ERC.

25 novembre

Celebració a Barcelona de la Conferència Euromediterrània.

31 desembre

Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 43% dels delegats i UGT el 34,5%.

1996

1 gener

Pasqual Maragall pren possessió com a president del Comitè de Regions d’Europa, per un mandat de dos anys.

26 gener

Miquel Iceta cessa com a Sots-director del Gabinet de la Presidència del Govern per presentar-se a les eleccions generals.

3 març

Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.531.143 vots i 19 diputats, encapçalats per Narcís Serra. Victòria del PP per majoria relativa amb 156 diputats mentre el PSOE obté 141 escons. Miquel Iceta és elegit Diputat al Congrés per Barcelona.

11-13 octubre

7è Congrés del PSC. President: Raimon Obiols. Primer secretari: Narcís Serra. Miquel Iceta és elegit Secretari d’Anàlisi i Imatge.

1997

18-19 gener

9è Congrés de la JSC. Primera secretaria: Maria Freiría.

20-22 juny

34 Congrés federal del PSOE. President: Ramón Rubial. Secretari general: Joaquín Almunia. Raimon Obiols és reelegit Secretari de Relacions Internacionals; Josep Borrell i Narcís Serra són elegits Secretaris executius.

26 setembre

Dimissió de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. El substitueix Joan Clos.

19 novembre

Ingrés a la presó de Can Brians de Josep M. Sala, Carles Navarro i Lluís Oliveró.

22 desembre

Sortida de la presó de Can Brians de Josep M. Sala.

1998

17-20 març

10è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep Maria Alvarez.

24 abril

Eleccions primàries del PSOE. Josep Borrell és elegit candidat socialista a la presidència del govern amb el 54,8% dels vots, derrotant Joaquín Almunia que va obtenir el 45,2%. Miquel Iceta forma part destacada de l’equip de Borrell.

26 juny

Acte de celebració del 20è aniversari del PSC al Palau Sant Jordi de Barcelona.

1999

2 maig

Eleccions municipals. El PSC presenta 592 llistes. El PSC obté 1.089.985 vots (primer partit català) i 2038 regidors, guanyant 183 alcaldies.

14 maig

Renúncia de Josep Borrell a la candidatura socialista a la Presidència del Govern d’Espanya.

13 juny

Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 991.656 vots i tres eurodiputats (Joan Colom, Raimon Obiols i Anna Terrón). El PP guanya a tot Espanya amb 27 diputats i el PSOE obté 24 escons.

1 setembre

El Consell Nacional del PSC aprova la coalició a tot Catalunya amb Ciutadans pel canvi i la coalició a les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona amb Iniciativa-Verds.

12 octubre

Essent Diputat al Congrés per Barcelona i en el transcurs de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, Miquel Iceta fa pública la seva orientació sexual.

17 octubre

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Pasqual Maragall, obté 1.183.299 vots i 50 escons (més dos d’Iniciativa-Verds a les circumscripcions de Girona i Tarragona). Tot i que Pasqual Maragall obté més vots, Jordi Pujol obté quatre escons més i és investit president de la Generalitat amb el suport del PP. Miquel Iceta és elegit Diputat i és Portaveu adjunt del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.

4-6 novembre

Dolors Renau és elegida Presidenta de la Internacional Socialista de les Dones en el seu 15è Congrés.

31 desembre

Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 42,9% dels delegats i UGT el 38,6%.

2000

24 gener

Signatura del pacte PSC-ERC-ICV-EUiA per a concórrer junts a les eleccions al Senat amb la candidatura “Entesa Catalana de Progrés”

12 març

Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.142.585 vots i 17 diputats, encapçalats per José Montilla. El PP guanya a tot Espanya per majoria absoluta amb 183 diputats mentre el PSOE obté 125 escons.

22 març

El Comitè Federal del PSOE anomena una Comissió Política després de la dimissió de Joaquín Almunia. En formen part Manuela de Madre i Celestino Corbacho.

9 d’abril

10è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Juan Manuel Jaime.

16-18 juny

9è Congrés del PSC. President: Pasqual Maragall. Primer secretari: José Montilla. Miquel Iceta és elegit Secretari d’Acció Política i Electoral i portaveu.

21-23 juliol

35 Congrés federal del PSOE. President: Manuel Chaves. Secretari general: José Luis Rodríguez Zapatero. Carme Chacón és elegida Secretària de Cultura.

21 novembre

ETA assassina Ernest Lluch.

2002

19-22 març

11è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep M. Alvarez.

2003

25 maig

Eleccions municipals. El PSC presenta 680 llistes. El PSC obté 1.103.851 vots (primer partit català) i 2281 regidors, guanyant 220 alcaldies.

16 novembre

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Pasqual Maragall, obté 1.031.454 vots i 42 escons. Tot i que Artur Mas obté quatre escons més que Pasqual Maragall, aquest el guanya en vots i, a més, obté la investidura com a president de la Generalitat amb el suport d’ERC i ICV-EUiA. Miquel Iceta és elegit Diputat i és Portaveu del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.

14 desembre

11è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Víctor Francos.

31 desembre

Finalitzen les eleccions sindicals. CC.OO. obté el 43,67% dels delegats i UGT el 40,01%.

2004

14 març

Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.586.748 vots i 21 diputats, encapçalats per José Montilla. El PSOE guanya a tot Espanya amb 164 diputats. Zapatero, President i José Montilla, Ministre d’Indústria.

13 juny

Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 907.121 vots i tres eurodiputats (Josep Borrell, Raimon Obiols i Maria Badia). El PSOE guanya a tot Espanya amb 25 diputats.

2-4 juliol

36 Congrés federal del PSOE. President: Manuel Chaves. Secretari general: José Luis Rodríguez Zapatero. Carme Chacón és reelegida Secretària de Cultura i José Montilla és elegit Secretari executiu. Miquel Iceta encapçala la Delegació del PSC.

23-25 juliol

10è Congrés del PSC. President: Pasqual Maragall. Primer secretari: José Montilla. Miquel Iceta és elegit Viceprimer secretari i portaveu.

2005

20 febrer

Referèndum sobre la Constitució europea. Amb una participació del 42,33% el 76,96% dels votants la ratifiquen. A Catalunya la participació va ser del 40,98% i els vots afirmatius van assolir el 64,84%.

20-23 juny

12è Congrés de la UGT de Catalunya. Secretari general: Josep M. Alvarez.

2006

2 abril

12è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Raúl Moreno.

18 juny

Referèndum estatutari. La participació és del 48,85% i els vots afirmatius constitueixen el 73,24%.

21 juliol

Pasqual Maragall anuncia que no es presentarà a la reelecció com a president de la Generalitat.

8 setembre

José Montilla cessa com a Ministre d’Indústria per a presentar-se com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Serà substituït per Joan Clos, que serà substituït com a Alcalde de Barcelona per Jordi Hereu.

1 novembre

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per José Montilla, obté 796.173 vots i 37 escons. Tot i que CiU guanya les eleccions amb 48 escons, José Montilla és investit president de la Generalitat amb el suport d’ERC i ICV-EUiA. Miquel Iceta és elegit Diputat i és Portaveu del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.

2007

27 maig

Eleccions municipals. El PSC presenta 777 llistes. El PSC obté 924.275 vots (primer partit català) i 2.570 regidors, guanyant 276 alcaldies.

6 juliol

Carme Chacón és nomenada Ministra de Vivenda en substitució de María Antonia Trujillo.

2008

9 març

Eleccions generals. El PSC guanya a Catalunya i obté 1.688.532 vots i 25 diputats, encapçalats per Carme Chacón. El PSOE guanya a tot Espanya amb 169 diputats. Zapatero serà reelegit com a President del Govern. Carme Chacón serà Ministra de Defensa i Celestino Corbacho Ministre de Treball i Immigració.

4-6 juliol

37 Congrés federal del PSOE. President: Manuel Chaves. Secretari general: José Luis Rodríguez Zapatero. Carme Chacón i Miquel Iceta representen el PSC en la Comissió Executiva Federal.

18-20 juliol

11è Congrés del PSC. President: Isidre Molas. Primer Secretari: José Montilla. Miquel Iceta és reelegit com a Viceprimer secretari i portaveu del partit.

2009

29 març

13è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Javi López.

7 juny

Eleccions europees. El PSC guanya a Catalunya i obté 708.888 vots i dos eurodiputats (Maria Badia i Raimon Obiols). El PP guanya a tot Espanya amb 23 eurodiputats i el PSOE obté 21 escons.

2010

9 juliol

Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya aprovat el 2006.

28 novembre

Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per José Montilla, obté 575.233 vots i 28 escons. Artur Mas guanya les eleccions amb 62 escons; mancat de majoria absoluta és investit president de la Generalitat en segona votació amb el suport de CiU i l’abstenció del PSC. En la nit electoral José Montilla anuncia que no es presentarà a la reelecció com a Primer Secretari del PSC en el pròxim Congrés i en la primera reunió de la Comissió Executiva del partit celebrada després de les eleccions anuncia que no prendrà possessió del seu escó al Parlament. A proposta seva, Joaquim Nadal és elegit President del Grup parlamentari socialista i Miquel Iceta és novament elegit Portaveu del Grup.

2011

22 maig

Eleccions municipals. El PSC presenta 733 llistes. El PSC obté 721.443 vots (superat en 56.601 vots per CiU) i 2.117 regidors, guanyant 197 alcaldies.

20 novembre

Eleccions generals. El PSC perd per primer cop a Catalunya, obtenint 922.547 vots i 14 diputats (superat en 93.144 vots i 2 escons per CiU). El PSOE perd a tota Espanya amb 110 diputats.

16-18 desembre

12è Congrés del PSC. Primer secretari: Pere Navarro. Miquel Iceta deixa la Comissió Executiva del PSC i s’incorpora al Consell Nacional del partit.

2012

3-5 febrer

38 Congrés federal del PSOE. President: José Antonio Griñán. Secretari general: Alfredo Pérez Rubalcaba, que va aconseguir el suport de 487 delegats i delegades, per davant de Carme Chacón que va obtenir 465 vots. José Zaragoza i Esperança Esteve representen el PSC en la Comissió Executiva Federal.

17 febrer

Miquel Iceta és elegit President de la Fundació Rafael Campalans.

25 març

14è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Javi López.

4 setembre

Miquel Iceta deixa de ser portaveu del grup socialista al Parlament de Catalunya.

25 novembre

Eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Pere Navarro, obté 524.707 vots i 20 escons. Artur Mas torna a guanyar les eleccions però perd 12 escons i la representació de CiU és de 50 diputats i diputades. Artur Mas és investit president de la Generalitat amb el suport d’ERC, segon partit de la cambra amb 21 escons.

17 desembre

Miquel Iceta és elegit secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya.

2013

29 gener

Miquel Iceta és elegit portaveu del Grup socialista a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya.

6 juliol

El Consell Territorial del PSOE aprova la Declaració de Granada.

2014

18 gener

Miquel Iceta és elegit membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE en substitució de José Zaragoza.

25 maig

Eleccions europees. ERC guanya a Catalunya i obté 594.149 vots i dos eurodiputats, CiU arriba en segona posició amb 548.718 vots i dos eurodiputats, i el PSC arriba tercer amb 358.539 vots i 1 eurodiputat (Javi López). El PP guanya a tot Espanya amb 16 eurodiputats i el PSOE obté 14 escons.

15 juny

Pere Navarro presenta la seva renúncia a la primera secretaria del PSC davant del Consell Nacional del partit, que convoca una consulta a la militància per elegir nou primer secretari i un Congrés extraordinari per elegir nova Comissió Executiva del PSC.

13 juliol

Després d’haver recollit 4.321 avals, Miquel Iceta es presenta com a candidat únic en la consulta a la militància per elegir primer secretari del PSC obtenint 8.156 vots, el 85% dels vots emesos.

13 juliol

Resultat de les primàries per elegir secretari general del PSOE: Pedro Sánchez, 64.086 vots (48,7%); Eduardo Madina, 47.734 vots (36,2%); i José Antonio Pérez Tapias, 19.843 vots (15,1%). Els resultats a Catalunya: Pedro Sánchez, 3.648 vots (37,37%); Eduardo Madina, 3.946 vots (40,42%); i José Antonio Pérez Tapias, 2.168 vots (22,1%).

19 juliol

Miquel Iceta és ratificat per unanimitat com a primer secretari del PSC en el Congrés extraordinari del partit celebrat a La Farga de L’Hospitalet. La candidatura de Comissió Executiva del PSC presentada per Miquel Iceta és elegida amb el suport del 86% dels vots emesos.

26-27 juliol

Congrés federal extraordinari del PSOE. Presidenta: Micaela Navarro. Secretari general: Pedro Sánchez. Carme Chacón, Meritxell Batet i Pere Navarro representen el PSC en la Comissió Executiva Federal.

2015

29 març

15è Congrés de la JSC. Primer Secretari: Pol Gibert.

24 maig

Eleccions municipals. El PSC presenta 528 llistes, cobrint el 94% de la població catalana. El PSC obté 530.909 vots i 1.278 regidors, amb 67 majories absolutes i 67 majories relatives.

11 juliol

Miquel Iceta va ser elegit candidat socialista a la Presidència de la Generalitat pel Consell Nacional del PSC després d’haver recollit 2.339 avals.

27 setembre

Noves eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Miquel Iceta, obté 523.283 vots i 16 escons. La coalició Junts pel Sí, formada per CDC, ERC i independents guanya les eleccions amb 62 escons.

20 desembre

Eleccions generals. El PSC obté 589.021 vots i 8 diputats (superat en 338.919 vots i 4 escons per En Comú Podem, i per 10.268 vots i 1 escó per ERC). El PSOE obté 90 diputats.

Quan Mariano Rajoy, guanyador de les eleccions, va renunciar a presentar-se al debat d’investidura, Pedro Sánchez va intentar assolir la presidència amb un pacte amb Ciutadans ratificat per la militància socialista. En no obtenir el suport de Podemos, va fracassar en el seu intent i es van convocar noves eleccions pel 26 de juny de 2016.

2016

26 juny

Eleccions generals. El PSC obté 558.033 vots i 7 diputats (superat en 290.493 vots i 5 escons per En Comú Podem, per 71.261 vots i 2 escons per ERC, i per un escó per CDC, tot i que aquest partit va obtenir 76.194 vots menys que el PSC). El PSOE obté 85 diputats i manté la condició de segona força política.

1 octubre

En un convuls Comitè Federal del PSOE, precedit de la dimissió de la meitat dels membres de la Comissió Executiva Federal, Pedro Sánchez presenta la seva dimissió com a Secretari General i és elegida una Comissió Gestora presidida per Javier Fernández. El PSC designarà un representant en aquesta Comissió un cop celebrat el seu 13è Congrés.

15 octubre

En el procés cap al 13è Congrés del PSC, Miquel Iceta és reelegit com a primer secretari del partit en unes primàries en les que obté 4.925 vots (54,53%) davant de Núria Parlon que obté 4.106 vots (45,47%).

23 octubre

El Comitè Federal del PSOE pren la decisió d’abstenir-se en segona votació en el debat d’investidura de Mariano Rajoy per 139 vots a favor i 96 en contra. Els i les representants del PSC en el Comitè Federal del PSOE hi voten en contra.

25 octubre

El Consell Nacional del PSC, amb 241 vots a favor i una abstenció, pren la decisió de demanar els diputats i diputades socialistes al Congrés de mantenir el seu vot negatiu a la investidura de Mariano Rajoy en primera i en segona votació.

4-6 novembre

El XIII Congrés del PSC aprova per aclamació l’elecció de Miquel Iceta com a primer secretari del partit, aprova per unanimitat la gestió de la Comissió Executiva sortint, i elegeix amb el 88% dels vots la nova Comissió Executiva del PSC.

2017

25 gener

Teresa Cunillera és designada com a representant del PSC en la Comissió Gestora del PSOE per part dels representants del PSC en el Comitè Federal.

7 març

Es presenta el document “Per a un enfortiment de les relacions PSOE-PSC” que supera la crisi oberta el 25 d’octubre de 2016.

21 maig

Resultat de les primàries per elegir secretari general del PSOE: Pedro Sánchez, 74.805 vots (50,26%); Susana Díaz, 59.392 vots (39,90%); i Patxi López, 14.652 vots (9,84%). Els resultats a Catalunya: Pedro Sánchez, 8.302 vots (81,9%); Susana Díaz, 1.191 vots (11,7%); i Patxi López, 644 vots (6,3%).

17-18 juny

39 Congrés federal del PSOE. Presidenta: Cristina Narbona. Secretari general: Pedro Sánchez. Núria Parlon, Carles Ruiz i Paco Boya representen el PSC en la Comissió Executiva Federal.

14 juliol

Les Comissions Executives del PSC i del PSOE aproven la Declaració de Barcelona.

15 juliol

Miquel Iceta va ser elegit candidat socialista a la Presidència de la Generalitat pel Consell Nacional del PSC amb 202 vots a favor i 5 vots en blanc.

21 octubre

Núria Parlon dimiteix de la Comissió Executiva Federal del PSOE.

11 novembre

Núria Marín és elegida membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE en substitució de Núria Parlon.

21 desembre

Noves eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. El PSC, encapçalat per Miquel Iceta, obté 606.659 vots i 17 escons. Ciutadans guanya les eleccions amb 36 escons, però es manté la majoria parlamentària independentista.

2018

22 gener

Primer dia de feina a la nova seu central del PSC, el Casal Socialista Joan Reventós, al número 191 del carrer Pallars del Poble Nou a Barcelona.

1 juny

Pedro Sánchez es converteix en president del govern d’Espanya en haver triomfat la moció de censura presentada per ell contra Mariano Rajoy coneguda la sentència sobre el cas Gürtel, per 180 vots a favor (PSOE, Unidos Podemos i les seves confluències, ERC, PDeCAT, PNV, Compromís, Bildu i Nueva Canaria), 169 vots en contra (PP, Ciudadanos, UPN i Foro Asturias) i 1 abstenció (Coalición Canaria).

7 juny

Pren possessió el nou govern d’Espanya presidit per Pedro Sánchez. Josep Borrell és Ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, i Meritxell Batet és Ministra de Política Territorial i Funció Pública.

2019

13 febrer

A causa del vot contrari del PP, C’s i els partits independentistes catalans, el Congrés dels Diputats rebutja el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2019 presentat pel govern presidit per Pedro Sánchez.

4 març

Pedro Sánchez dissol les Corts Generals i convoca eleccions generals el 28 d’abril.

28 abril

Eleccions generals. El PSC és la segona força política, darrera d’ERC, amb 958.343 vots i 12 diputats, obtenint 400.000 vots i 5 escons més que a les eleccions de 2016. El PSOE guanya a tot Espanya amb 7.480.755 vots i 123 diputats, obtenint 2.036.909 vots i 38 escons més que a les eleccions de 2016. Pedro Sánchez es mantindrà com a president del govern d’Espanya.

3 maig

Aprovació del protocol de relació entre el PSC i l’Entesa Federalista de Catalunya.

16 maig

Pedro Sánchez proposa Miquel Iceta com a President del Senat, però la majoria independentista del Parlament amb l’abstenció dels partits de dretes bloqueja la seva designació com a Senador en representació de la Generalitat. Miquel Iceta presenta un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. Finalment, i a proposta de Pedro Sánchez, Manuel Cruz presidirà el Senat mentre Meritxell Batet presidirà el Congrés dels Diputats.

26 maig

Eleccions europees. El PSOE guanya les eleccions a Espanya obtenint 7.359.617 vots, el 32,84% i 20 escons. Junts per Catalunya guanya les eleccions a Catalunya obtenint 987.149 vots, el 28,52% i 2 escons. El PSC arriba en segona posició amb 766.107 vots, el 22,14% i dos eurodiputats (Josep Borrell i Javi López).

Eleccions municipals. El PSC presenta 526 llistes cobrint el 95% de la població catalana. El PSC obté 765.236 vots, el 21,92% i 1.312 regidors, amb 53 majories absolutes i 40 majories relatives.

23 setembre

Convocatòria de noves eleccions generals el 10 de novembre. PP, C’s i Podemos, incapaços d’oferir una alternativa, han bloquejat la investidura de Pedro Sánchez. La proposta de govern de coalició feta per Podemos no garantia l’estabilitat, la solidesa i la coherència que necessita el govern d’Espanya per afrontar el refredament de l’economia, el Brexit, la feblesa de la Unió Europea i l’escenari català post-sentència. Així, les eleccions del proper 10 de novembre seran una segona volta de les eleccions del passat 28 d’abril.

10 novembre

Eleccions generals. El PSC és la segona força política, darrera d’ERC, amb 790.582 vots i 12 diputats. El PSOE guanya a tot Espanya amb 6.752.983 vots i 120 diputats. Pedro Sánchez torna a ser l’únic candidat amb possibilitats de ser investit president del govern.

12 novembre

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias fan públic un preacord per a la investidura de Pedro Sánchez i la constitució d’un govern de coalició entre PSOE i Podemos.

15 novembre

Miquel Iceta proclamat com a únic candidat a la primera secretaria del PSC.

13-15 desembre

El 14è Congrés del PSC aprova per aclamació l’elecció de Miquel Iceta com a primer secretari del partit, aprova per unanimitat la gestió de la Comissió Executiva sortint, i elegeix amb el 93,5% dels vots la nova Comissió Executiva del PSC.

2020

13 gener

Es constitueix el nou govern d’Espanya presidit per Pedro Sánchez. Salvador Illa és nomenat Ministre de Sanitat.

14 març

Es decreta l’estat d’alarma a causa de la pandèmia de la COVID-19.

20 abril

Primera reunió virtual de la Comissió Executiva del PSC.

21 juny

S’aixeca l’estat d’alarma a causa de la pandèmia de la COVID-19.

21 juliol

Després del 14è Congrés del PSC es constitueix el Consell Nacional del PSC en format mixt presencial i telemàtic.

27 setembre

Primera Festa de la Rosa en format virtual.

30 desembre

Miquel Iceta proposa a la Comissió Executiva i al Consell Nacional del PSC que Salvador Illa sigui el candidat socialista a la presidència de la Generalitat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021. La proposta és aprovada per unanimitat.

2021

23 gener Celebració del primer Comitè Federal del PSOE en format telemàtic amb seu a Barcelona.

27 gener

Miquel Iceta pren possessió com a Ministre de Política Territorial i Funció Pública, rellevant Carolina Darias que substitueix Salvador Illa al capdavant del Ministeri de Sanitat.

14 de febrer

El PSC, encapçalat per Salvador Illa torna a ser el primer partit de Catalunya, guanyant les eleccions al Parlament amb 652.858 vots, el 23,04% dels sufragis emesos, i obtenint 33 diputats. El segon partit és ERC amb 603.607 vots, el 21,30% i 33 diputats.

12 de juliol

Miquel Iceta pren possessió com a Ministre de Cultura i Esport del govern presidit per Pedro Sánchez.

15-17 d’octubre

40 Congrés federal del PSOE. Presidenta: Cristina Narbona. Secretari general: Pedro Sánchez. Montse Mínguez, Manuel García Salgado i Víctor Gutiérrez representen el PSC en la Comissió Executiva Federal, de la que Eva Granados és també membre com a portaveu del grup socialista al Senat. Miquel Iceta és elegit membre del Comitè Federal del PSOE.

24 d’octubre

A proposta de Miquel Iceta, el Consell Nacional del PSC convoca un Congrés extraordinari del partit per tal de procedir al seu relleu en la primera secretaria. Salvador Illa anuncia la seva disposició a encapçalar la futura direcció del PSC.

27 d’octubre

En no haver-se presentar cap altra candidatura a la primera secretaria del partit, l’Autoritat Electoral del PSC designa Salvador Illa com a primer secretari electe. La decisió haurà de ser ratificada pel Congrés extraordinari del partit que se celebrarà a Barcelona els propers dies 18 i 19 de desembre.

18-19 de desembre

El Congrés extraordinari del PSC celebrat a Barcelona va ratificar Salvador Illa com a primer secretari del partit i va elegir Miquel Iceta com a nou President del PSC.

2022

5 d’abril

El Tribunal Constitucional estima el recurs d’empara presentat per Miquel Iceta el 16 de maig de 2019 a causa del bloqueig de la seva elecció com a Senador en representació del Parlament de Catalunya considerant que es va vulnerar el dret a la representació política.