Blog

Per a consultar entrades anteriors al 18 d'agost de 2015, fes click aquí.

¡Viva la (reforma de la) Constitución!

La Transición, como cualquier obra humana, puede y debe ser objeto de crítica, pero no de descalificación gratuita.

En el momento de celebrar el 37º aniversario de nuestra Constitución es hora de rendirle un merecido homenaje: la Constitución de 1978 abrió el período más próspero y fecundo de la historia de España, se mire por donde se mire. Hago esta afirmación para salir al paso de los que de forma injusta, ignorante o interesada tienden a desmerecer la Transición española y sus logros. La Transición, como cualquier obra humana, puede y debe ser objeto de crítica, pero no de descalificación gratuita. Las elecciones de 1977, los Pactos de La Moncloa y la Constitución de 1978 fueron el trípode en el que se asentó el mayor acierto político de nuestra historia colectiva, un acierto que recibió un decisivo empuje en la derrota del intento de golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 y en la victoria socialista del 28 de octubre de 1982. Quizá en el futuro se alcancen hitos democráticos y de progreso de calado histórico como la Constitución de 1978, pero será difícil que la superemos.

El catalanisme del PSC

He de reconèixer que va ser l’abrandat final (“Visca el PSOE”) de l’article de Pilar Rahola publicat ahir en aquest diari el que em va moure a llegir-lo. Com preveia, no contenia res de nou: els socialistes d’abans eren els bons i els d’ara són els dolents, especialment, pel que sembla l’Àngel Ros, un socialista camuflat de catalanista en opinió de Rahola.

Don't stop me now

Decía Nietzsche que "Sin música, la vida sería un error". De hecho, creo que la política, como la vida, es mejor con banda sonora. Al fin y al cabo, mientras nos entretenemos poniendo la letra, a menudo olvidamos escuchar la música y, por qué no, bailarla. Y los políticos especialmente dedicamos demasiado tiempo a poner la letra a todo lo que podemos. Y poco a escuchar.

La independència ens allunya de la resta de territoris de parla catalana i també d’Europa

Ahir vaig anar a València a mantenir una reunió amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Vaig comprovar el malestar que havien aixecat les declaracions de Germà Gordó oferint la nacionalitat catalana a la gent de les Illes, València i Aragó que ho volguessin. Els que defensen la independència no saben com justificar que això milloraria les relacions amb els altres territoris de parla catalana i improvisen solucions que generen incomoditat arreu. En canvi, quan parles amb gent de València, les Illes i l’Aragó, el que volen és estrènyer els llaços amb Catalunya a partir del respecte mutu i dels projectes que podem compartir: finançament, inversions i transformació d’Espanya en un Estat federal.

En record de Txiki Benegas

És molt probable que no aconsegueixi mantenir la regularitat d’un apunt diari en aquest blog. Les exigències de la campanya electoral i una agenda atapeïda m’ho impediran en més d’una ocasió.

L’estratègia de Mas oblida que Catalunya dividida sempre perd i quan abandona la legalitat és sempre derrotada

Avui és dia d’ordinador, internet, papers i lectures. Com si fos per compensar-ho, apareixen publicades dues entrevistes fetes per dos mitjans de comunicació catalans, dos periodistes diferents i dos fotògrafs diferents. La Vanguardia i Diari de Girona; Jaume V. Aroca i Pau Esparch; Roser Vilallonga (autora de la foto de la que he aprofitat un detall per il·lustrar aquesta entrada al blog) i Marc Martí. Plantejaments ben diferents d’una gran professionalitat.

Camí de la reforma constitucional, sumem suports per l’Espanya federal

Ahir vaig visitar la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, a Maó. El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, pronunciava al vespre una conferència a Es Mercadal, també a Menorca, i vàrem aprofitar per dinar tots tres a Maó. La presidenta Armengol feia un parell de tuits que poden resumir bé la jornada, un parla de l’Espanya federal i l’altre sobre finançament. El president Puig a la seva conferència a Es Mercadal va aprofitar per dir: “Hay que impulsar una reforma constitucional que haga possible una España federal”.

A trenta-vuit dies de les eleccions

Ahir vaig acompanyar els companys i companyes socialistes de les comarques gironines per fer la foto de la candidatura del PSC en aquella demarcació, al Far de Sant Sebastià (la foto del qual acompanya aquestes línies) i per la trobada socialista d’estiu que enguany es va celebrar a Llofriu. Allà un company em va regalar el llibre de poemes “El llibre dels verns” del seu pare, Josep Pedreira. Us en regalo un que porta per títol “Llampurnes de foc…” Llampurnes de foc s’eleven. Mira-sols al sol es baden. Les gavines, radioses, Amunt, amunt, sense marges.

Miquel Iceta

  • Biografia
  • Galería fotogràfica
  • Diari
  • Arxiu digital
  • Poesia japonesa
  • Issuu
  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
×