BLOG

Intervenció en el debat sobre la reforma de la llei de la presidència i del Govern de la Generalitat

Amb aquests arguments n’hi ha prou per explicar la nostra oposició a la reforma que se’ns proposa. Són arguments de sentit comú.

Però arguments jurídics no falten. Ja en els proporcionaven els lletrats de la Cambra fa setmanes, el cinc de març. N’hi ha prou amb llegir el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. He llegit molts dictàmens de l’antic Consell Consultiu, ara Consell de Garanties Estatutàries, i no en recordo cap ni un tan contundent com el que ha originat el seu projecte. Un dictamen unànime, d’una institució ben nostra, prèvia a l’article 155, sense cap ingerència de l’Estat, amb una composició inobjectable. Tots coneixem prou bé quins són els seus membres. Gens sospitosos, doncs.

Sempre hem defensat que aquí fem les coses millor, que som més rigorosos. Recordin que fins i tot volíem, i el Tribunal Constitucional ho va impedir, que els dictàmens del Consell de Garanties fossin vinculants. En la pràctica, fer vinculants les decisions del Consell de Garanties només depèn de nosaltres. Però vostès, en aquest cas, es sotmeten al criteri del Tribunal Constitucional.

I el Consell de Garanties Estatutàries ens diu coses ben rellevants.

Cito literalment: “La llei no pot regular vàlidament matèries que estan protegides per la reserva de reglament parlamentari”.

Diu més.

“El caràcter oral i personal de la presentació, l’ordenació del debat subsegüent, amb les seves rèpliques i contrarèpliques i el temps de què disposen els intervinents, i la forma de votació final formen, sens dubte, d’un procediment que només pot ser regulat pel Parlament mateix al seu Reglament”.

La proposta que se’ns sotmet a debat per via de reforma de la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern no és altra cosa que una reforma encoberta del Reglament del Parlament.

És absolutament pueril i ridícul voler esmenar aquesta tara a partir de la disposició addicional que ara ens proposen.

Com és ridícul pretendre equiparar la possibilitat de delegació en cas d’absència, que només afecta l’expressió del vot, i en cap cas les intervencions i actuacions durant la celebració del Ple o de les Comissions.

Fins al punt que el Consell de Garanties es veu obligat a recordar-los-hi que, cito literalment, “és competència del Reglament del Parlament imposar el deure d’assistència a tots els diputats i, consegüentment, també al candidat o candidata a la presidència, que és precisament el protagonista de la sessió”.

Diu més.

“El caràcter oral i l’essència del debat parlamentari d’investidura exclou tota delegació o qualsevol altra forma de presentació del programa d’investidura que l’establerta en l’article 149 del Reglament del Parlament”.

I el Consell de Garanties és taxatiu al respecte quan diu: “El diputat o diputada, quan accepta la iniciativa del president per comparèixer davant del Ple com a candidat, ha d’estar en condicions de realitzar i completar amb plenitud el debat d’investidura, en el marc de les normes que regulen i ordenen l’activitat parlamentària que, com sabem, és eminentment presencial”.

El dictamen és rotund: “el text del nou paràgraf 4.2 (ara 4.3) és incompatible amb l’actual ordre constitucional i estatutari”.

Més clar, impossible. Si algú encara no ho ha entès, el dictamen no estalvia explicacions quan diu: “el contingut del precepte desdibuixa el procediment d’investidura alhora que vulnera les garanties dels diputats en l’exercici de la seva funció de representació política i, de manera especial, la d’aquells que se situen fora dels marges de la majoria que és susceptible d’atorgar la seva confiança al candidat legítimament proposat”.

I com no sempre s’ha fet cas al Consell de Garanties, aquest no s’ha estalviat alguna reiteració, com quan diu: “No resulta sobrer recordar que el sistema parlamentari es regeix amb caràcter general i prevalent per la regla de la majoria, però, de manera simultània, ha de donar compliment curós a les normes substantives i de procediment que garanteixen els drets de la minoria”.

Vostès, novament, volen trepitjar els drets de la minoria. Com els passats 6 i 7 de setembre. Ho fan avui i ho pretenen fer en una sessió d’investidura.

La investidura telemàtica, no prevista al Reglament i que, per tant, no es podria preveure a través d’aquesta reforma legal, segons ens diu el Consell de Garanties “estaria limitada a situacions de malalties o determinades incapacitats que, de manera provisional, impossibilitessin el candidat o candidata a la presidència per a l’acte d’acudir físicament al Parlament durant el període de temps en què s’ha de produir el debat i la votació d’investidura. (…) En tot cas, aquesta opció només hauria de poder ser prevista per als casos que, com acabem d’indicar, malgrat respondre a l’esmentada limitació transitòria, siguin compatibles i no contradictoris, des del moment mateix de ser acceptats i tramitats per aquesta via, amb la immediata i subsegüent capacitat del candidat, repeteixo, amb la immediatai subsegüent capacitat del candidat, si finalment és escollit pel ple, per prendre possessió i exercir amb plenitud el rellevant càrrec per al qual ha estat votat majoritàriament, segons els termes que estableix l’Estatut i la legislació aplicable”.

Tampoc estalvia arguments el Consell de Garanties sobre els mecanismes telemàtics en el procés de deliberació i presa de decisions del Govern.

Diu: “Pel que fa a les reunions del Govern, l’article 10 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableix que la seu permanent d’aquest òrgan és Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableix la llei. D’aquesta regla de territorialitat estricta, que, d’altra banda, és d’aplicació directa i, consegüentment, no cal que la llei reiteri, resulta que, per a la seva vàlida constitució, als efectes de la celebració de sessions i deliberacions així com de la presa d’acords, cal que les reunions tinguin lloc a Barcelona, tot i que, ocasionalment es puguin dur a terme en altres llocs, si bé sempre en el territori català”. Repeteixo, sempre en el territori català.

El Consell de Garanties recorda que “això no significa, però, que sigui imaginable ni constitucionalment ni estatutàriament admissible que les sessions a distància del Govern desplacin el règim general de les sessions presencials en la seu permanent d’aquest, la ciutat de Barcelona (art. 10 EAC)”.

El dictamen, a més, és rotund respecte un dels supòsits que potser són els que motiven aquest intent maldestre de reforma: “Volem tornar a recordar que aquesta participació remota se circumscriu a una assistència no presencial en l’àmbit territorial català”.

De fet, el dictamen del Consell de Garanties fixa de forma rotunda que “L’exercici ordinari de les funcions del titular de la presidència requereix ineludiblement la seva presència a Catalunya”. I el mateix diu de la resta de membres del govern.

El dictamen no deixa cap escletxa al respecte quan diu: “El funcionament a distància del Govern no pot servir per obviar l’aplicació dels principis que regeixen aquest tipus d’òrgans, en especial, l’ordinari règim de sessions en la seva seu permanent i de suplència o encàrrec de funcions en cas d’absència. Ultra això, l’admissió de l’ús dels mitjans telemàtics per resoldre situacions d’absència permanent fora del territori català desdibuixaria la configuració mateixa del Govern el qual, per dirigir, conduir i administrar adequadament tots els assumptes que pugui suscitar la població de Catalunya, ha de poder exercir ordinàriament les funcions que li atribueix l’Estatut amb proximitat territorial i de manera visible per als ciutadans”.

Així, doncs: ni investidura a distància ni govern telemàtic des de l’estranger no són possibles.

No són possibles a través de la reforma encoberta del Reglament que vostès pretenen. Tampoc no seria legal reformar el Reglament per fer-ho possible. Aquests canvis subvertirien les previsions constitucionals i estatutàries, vulnerarien els drets dels diputats i pervertirien els mecanismes de control parlamentari.

Arribats aquí voldria preguntar-los-hi, per què s’entesten en camins que no porten enlloc. Per què no intenten la investidura d’un president o presidenta de la Generalitat a través de la presentació d’un candidat o candidata viable?

Els resultats electorals del 21 de desembre els habiliten a governar, però no a desvirtuar els nostres mecanismes parlamentaris i de govern.

Vostès mateixos es desplacen demà a Berlin. Creuen que per prendre decisions importants no n’hi ha prou amb una vídeo conferència. I tenen raó.

Pensin en el país, pensin en el conjunt de la ciutadania, pensin també en com contribuïm entre tots a normalitzar el funcionament institucional del país, com servim millor a l’interès general i, fins i tot, com podem contribuir de la forma més eficaç possible a tancar ferides, superar divisions i fins i tot fer més planer el difícil camí dels que esperen una resolució judicial.

Respectin la llei, respectin les formes, perquè sense respecte a la llei i les formes no hi ha respecte a la democràcia.

Des del 21 de gener podíem i havíem de tenir govern. Estem a 4 de maig. Els demano que no esgotin el termini que fineix el 22 de maig. Facin el que la immensa majoria de catalans, el que la immensa majoria de vostès mateixos saben que cal fer.

Moltes gràcies.

Hemeroteca

« Juliol 2018 »
Dll Mar Dim Dj Dv Ds Diu
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Per a consultar entrades anteriors al 18 d'agost de 2015, fes click aquí.

REFORMA FEDERAL

 

Socialisme i federalisme, més que doctrines convergents, han de considerar-se com doctrines complementàries, com sigui que si la primera és normativa per a la vida individual de les nacionalitats dins dels Estats complexos, la segona ens mostra el camí formal per anar agermanant dins d’Estats units d’amplitud major cada dia, fins que s’arribi a assolir el magne ideal de reunir la humanitat sencera en una gran i única família.

Rafael Campalans, fragment de l’article “Socialisme i federalisme” publicat a “Justícia social”, 1 desembre 1923

Català | Castellano | Français | English